La reacció. Comença un nou període?

El dia ha estat rúfol. Com per quedar-se a casa i empassar-se el diari sencer, cosa que cada cop en tinc menys ganes. Però a fora bufava el vent, feia fred i queien algunes gotes, i feta la feina, al sofà s'hi estava més bé. La notícia del dia, del dia d’ahir, ja és prou coneguda: D.Trump prenia la presidència dels EUA. Comença un nou període?

Ens ho temem, però ja veurem tot com s’anirà desenvolupant. El nou President del EUA és fruit dels indignats, dels indignats americans. Sí, hi ha indignats a tot arreu, especialment al món occidental, de com van les coses, del què ha comportat la globalització fins ara i especialment dels resultats negatius per a molts de la crisis del 2008. Uns es manifesten d’una manera i en una direcció i uns d’altra i en la que sembla contraria. Els indignats americans han portat al capdavant dels seu país a una persona que ha fet de la seva indignació bandera, America first!, encara que ell i el que representa, amb la gent de la que s’ha rodejat, sols sembla que els utilitzi.

S’han dit moltes coses del nou President americà, totes elles contraries a els corrents que fins ara semblaven dominants en l’imaginari de la ciutadania (i dels mitjans) de per on havia d’anar el món. Aïllacionista, en un món cada cop més multilateral; nacionalista, en un món cada cop més interdependent; misogin, en un món que cada cop posa més les dones al lloc que han de tenir; creacionista, en un món cada cop més descregut i més científic; supremacista blanc, en un món cada cop més barrejat; proteccionista, en un món cada cop amb més intercanvis. Podríem continuar, és del stablismen, però no és stablismen, (potser està en la diferenciació del econòmic i el polític).  A mi el que més em preocupa és l’aïllacionista. Comportarà tothom al seu aire i la llei de la selva, del més fort?

Veurem. El sistema polític nord americà és complex com per pensar que el seu President pot fer el que vulgui, hi ha molts contrapoders. Ara bé, falta que aquests contrapoders es contraposin. Des de fora, la política sempre s’ha vist diferent que des de dins, sembla que pot ser molt fàcil canviar les coses, donar-les un nou rumb, i no és així, no és tant fàcil. Malgrat tot, no es pot pas negar que ens trobem davant d’un gir (inesperat?, o esperable en algun moment proper?) en la forma de conduir el món. Segurament el status quo canviarà, i això donarà ales als que pretenen capgirar-lo. Que cal canviar algunes coses és innegable. Que cal capgirar-les totes ja és més discutible, sobre tot si es vol fer de pressa. Molta gent avui deu estar contenta i d’altres molta trista quan no espantada del que pot venir. Pot representar un retrocés, o un estímul per intentar fer les coses de manera diferent. De moment, sembla però que hi ha una reacció en marxa. Creuem els dits.

Estan circulant molts acudits per la xarxa sobre el tema. Jo he retwitejat el d’en Paul Krugman.

21 de gener.