26 de gener de 2017

La feina d’ara.

Va amb els temps i les circumstàncies (els i les de cadascú). Ara són els néts. Des de fa uns dies em toca (voluntàriament) portar al més menut, en Joan, per la tarda a l’escola bressol (compte, Manel!, no diguessis guarderia). 

Em fa una certa satisfacció portar-lo a Les Figueretes, l’escola bressol del centre de la ciutat. La vàrem inaugurar l’any 1985, aprofitant una vella fàbrica en desús i dins les primeres actuacions urbanístiques dedicades a intentar redreçar l’atrotinat casc urbà del nucli històric. Desprès van seguir moltes actuacions pels carrers i places dels voltants que van continuar aquella línia d’actuació que ara trepitjo fins arribar a aquell indret: el Carreró, la plaça de l’Ajuntament, el carrer de Santa Maria, el de Beata Maria, el de Sant Simó. I tornant, per les Espenyes, Can Xammar, la plaça Xica i el carrer d’en Pujol o el de Barcelona. L’esforç ha estat notori, encara que aixecant el cap (o ni tant sols fent-ho) veus que, possiblement, la iniciativa privada no ha estat de la mateixa intensitat encara que també ha fet algunes actuacions lloables. Tot caminant penso coses sobre això darrer que potser no tardaré en escriure. També Les Figueretes va ser el primer edifici amb aquell comès del grapat que en vindria desprès escampats per tota la ciutat. Entre una cosa i una altra, satisfacció.

En Parés de Mataró (Joan Baptista Parés i Gomis) va tenir el seu estudi a la baixada de Sant Simó (crec que ara ja no el té) i els seus darreres donaven a la plaça de Les Figueretes. Em va obsequiar, amb dedicatòria inclosa, un dibuix  que tinc a la meva habitació de treball amb molta estima i consideració. La dedicatòria, signada el IX del 1985, diu “a en Manuel Mas i la seva ciutat tendre”, suposo que rememorant el llibre de “La Barcelona tendra” de l’Aurora Altisent que per aquells temps va tenir molt reconeixement. Sempre t’ho agrairé, Joan.




26 de gener.