Va amb els temps i les
circumstàncies (els i les de cadascú). Ara són els néts. Des de fa uns dies em
toca (voluntàriament) portar al més menut, en Joan, per la tarda a l’escola
bressol (compte, Manel!, no diguessis guarderia).
Em fa una certa satisfacció
portar-lo a Les Figueretes, l’escola
bressol del centre de la ciutat. La vàrem inaugurar l’any 1985, aprofitant una
vella fàbrica en desús i dins les primeres actuacions urbanístiques dedicades a
intentar redreçar l’atrotinat casc urbà del nucli històric. Desprès van seguir
moltes actuacions pels carrers i places dels voltants que van continuar aquella
línia d’actuació que ara trepitjo fins arribar a aquell indret: el Carreró, la
plaça de l’Ajuntament, el carrer de Santa Maria, el de Beata Maria, el de Sant
Simó. I tornant, per les Espenyes, Can Xammar, la plaça Xica i el carrer d’en
Pujol o el de Barcelona. L’esforç ha estat notori, encara que aixecant el cap
(o ni tant sols fent-ho) veus que, possiblement, la iniciativa privada no ha
estat de la mateixa intensitat encara que també ha fet algunes actuacions lloables. Tot
caminant penso coses sobre això darrer que potser no tardaré en escriure. També
Les Figueretes va ser el primer
edifici amb aquell comès del grapat que en vindria desprès escampats per tota
la ciutat. Entre una cosa i una altra, satisfacció.
En Parés de Mataró (Joan Baptista Parés i Gomis) va tenir el seu
estudi a la baixada de Sant Simó (crec que ara ja no el té) i els seus darreres
donaven a la plaça de Les Figueretes. Em va obsequiar, amb dedicatòria inclosa,
un dibuix que tinc a la meva habitació de treball amb molta estima
i consideració. La dedicatòria, signada el IX del 1985, diu “a en Manuel
Mas i la seva ciutat tendre”, suposo que rememorant
el llibre de “La Barcelona tendra” de
l’Aurora
Altisent que per aquells temps va tenir molt reconeixement. Sempre t’ho
agrairé, Joan.
26 de gener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada