18 d’abril de 2017

Vist anant pel món.



El quadre el vaig descobrir en una visita ràpida al Musée des Beaux Arts de Lyon. En una visita d’aquesta mena i en aquest tipus de museus et passen per alt peces rellevants i ha vegades et fixes en altres que potser no ho són tant. Era a la sala de la pintura de Flandes, d’un pintor per mi desconegut: Abraham van der Eyk, l’obra és de començaments del s. XVIII, però representava un fet de cent anys abans. Es tracta de la resolució d’un conflicte teològic entre calvinistes que el Poder, el estatúder Maurici de Nassau (que per cert, va ser el que va aconseguir el reconeixement de fet –de dret vindria més endavant, al final de la guerra dels Trenta Anys- de la independència de les Províncies Unides del Països Baixos del Rei d’Espanya), fa inclinar la balança de la disputa cap un del dos bàndols posant-hi el pes de la seva espasa en un plat front al pes dels textos legals que hi posen els perdedors a l’altre plat. Al·legòric, oi?

El centralisme parisenc deixa poc espai als museus de les “províncies”. Més enllà de Paris, poca cosa. Aquest, a Lyon, té alguna peça de molts artistes de renom, des dels primitius fins a Francis Bacon, vaja una petita mostra de molts dels grans que Déu ni do el joc que dóna, malgrat que es clar que et quedes amb la mel als llavis. Sols vam dedicar-nos a la secció de pintura però la ullada ràpida que hi vam fer ens va plaure i és del tot recomanable.




18 d’abril.