19 d’agost del 2017

No tinc por?

Sí, no ho he escrit amb el signe d’admiració (en aquest cas, d’afirmació) sinó d’interrogació (de dubte). Som conscients del que volem dir? Clar, llencem un missatge als violents de que no ens atemoriran, però som conscients del que això implica? A ells crec que els importa poc. Acceptem els riscs que comporta aquesta manifestació de voluntat? Sí, potser una mica superficialment hem acceptat que en el món d’avui no hi ha vida sense risc. I en el passat, no n’hi havia de risc?

De riscs n'hi ha de totes menes : alimentari, no sé pas què d’uns ous contaminats; bèl·lics, n’hi ha un que fa proves amb míssils amb caps nuclears (sí, ja ho sé, és a l’altra cap del món); climàtic, un temps que ja no és el que era; de privacitat, no sabem pas quines dades fornim nosaltres mateixos a no sé qui i què en fa; de mobilitat, per carreteres, aeroports, amb bicicleta...; de seguretat, robatoris, ensurts, ocupacions; podem anar-ne afegint més. Viure és viure amb risc, com sempre. Però, ara no érem més civilitzats? Doncs resulta que potser no tant com ens creiem. 

Dels que hi afegim, el terrorisme internacional. Podia passar, ens ho havien advertit, ha passat. Avui estem encara consternats del que ha passat a casa, com ja havia passat en altres indrets. N’hem rebut una sagnant mostra. Ho plorem, i demà a continuar. No tinc por!, però, vés a saber, si demà passat algun d’aquests riscs amb els que hem de conviure no ens colpeja, directament o indirectament, però colpeja al cap i a la fi. Les probabilitats..., sí són baixes, molt baixes, però no per això podem anar tranquils pel món, per aquest món nostre, d’avui.

Ahir ens van deixar una osca en el nostre cor. Segons la sensibilitat de cadascú, demà en poden deixar una altra i demà passat i l’altre. Tot això sense oblidar que som uns privilegiats als qui de moment, de moment potser, no ens trauran el cor de cop com succeeix a tanta gent arreu del món en circumstàncies (riscs) molt més difícils de les que vivim nosaltres.

Construir la seguretat total és un propòsit impossible, però els rics ho tenim millor que els pobres per acostar-nos-hi. Treballem-hi ja que tenim recursos per a fer-ho, aprofitem-los.



                              

19 d’agost.