Les samarretes han esdevingut ja fa temps unes peces de tot
portar per qualsevol edat, sexe i condició. Se’n fan per tot i arreu. Les diferències
estan en el gust de casdescú que les porta, especialment en el seu estampat.
Trobar-ne d’originals no és gaire difícil, sobretot si les cerques una mica. També
són un record senzill de les vacances o dels viatges que no necessàriament han
de fer referència directa al lloc concret.
A Menorca, els
creadors de la Finestreta
han escampat les seves per tota l’illa, fent-ne quasi bé un símbol, al menys
així m’ho ha semblat, encara que pel que veig a la xarxa també en assorteixen a
altres llocs d’estiueig. Són ben originals i agradables.
Recorrent els mercats
ambulants que hi ha, especialment a partir del capvespre, pels pobles de s’illa, a més
dels productes de gastronomia local i de les botiguetes d’artesania diversa,
pots trobar alguna samarreta de disseny interessant com les que presenta Moustacheboy , que pel que
sembla són de Granada.
Com que me’n he d’estar dels productes de gastronomia típics
menorquins: sobrassada, carn i xulla,
botifarró, formatges, pastissets varis ... (malgrat que els he degustat en l’estada)
no n’he portat cap, com tampoc cap “bòtil”
de gin Xoriguer ja que
aquí se’n troba a molts establiments. Les samarretes han estat l’únic recurs per
tenir un record que durarà uns quants anys com altres comprades a d’altres
indrets que m’acompanyen quan arriba el bon temps.
Feia 32 anys de la nostra darrera estada a Menorca, llavors
amb els fills petits. Ara hi hem tornat amb la filla i els néts, més les
nebodes i nebodetes i les respectives companyies. De la primera vegada, aquesta
més llunyana encara, 48 anys, de quan el meu germà hi va anar a fer la "mili", ha plogut molt, però malgrat els canvis en l’estructura
econòmica i social de l’illa i del món, han aconseguit mantenir-la prou bé, tot i que al
mes d’agost es nota que és el punt àlgid de les vacances estiuenques.
16 d'agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada