Carta sobre el darrer manifest.

Aquest matí he tingut coneixement de l’existència d’un manifest titulat “ELIMINAR OBSTACLES EN EL CAMÍ DELDIÀLEG DEMOCRÀTIC”signat per una colla de personalitats de l’esquerra catalana. Com que no he sabut trobar fins més tard el text concret, breu i concís,  m’he hagut de guiar pel que deien els mitjans. Molts dels signats són ben coneguts meus als que estimo i aprecio, però no per això he deixat de manifestar-los el meu desacord, i als que en tenia la seva adrec@ els he enviat l’escrit que transcric a continuació:

Benvolguts amics:

 He conegut que un conjunt de “personalitats” heu signat un manifest titulat “Eliminar obstáculos en el camino del diálogo democrático”. Ho llegeixo a Crónica global i no sé veure-ho enlloc més i tampoc puc saber el seu contingut exacte ja que a hores d’ara no el sé trobar enlloc.

 Dedueixo, doncs, més que assevero, i no sé si encerto a interpretar-ho bé. És un –un altre- benintencionat manifest. Us conec pràcticament a tots i us tinc en bon concepte i us aprecio. Comparteixo algunes coses amb vosaltres, forces, però crec que una vegada més el vostre propòsit és estèril. Perdoneu.

 Diu el manifest, encertadament, que cal superar la situació política i que les presons preventives dictades pel jutge Llerena són políticament contraproduents per poder dialogar i buscar una solució. Que aquelles mesures són injustificades i desproporcionades. Potser sí que ho són. La presó preventiva –diu que diu Vallés- complica el diàleg. Cert, però hi ha diàleg? Quin diàleg?

 Els “indepes” en volen de diàleg? Ja em direu en què ho manifesten. En els debats (?) que es tenen entre ells per repartir-se el pastís? bé, no sé ben bé quin pastís. En les propostes programàtiques per fer un nou Govern? (Ah, però hi ha propostes de tal mena? En els mitjans no s’expressen) En el manteniment tant sí com no de les figures fugides i exiliades?

 Una vegada més, la vostra bona voluntat de superar la situació política en la que ens trobem es veu escarnida per les actituds i actuacions (demà passat al Parlament) dels “indepes”. Ja hi podeu, ja hi podem, posar propostes voluntarioses per avançar que si l’ase no vol beure...

 Si els “indepes” no baixen del burro i reconeixen la dura i pura realitat –per crua que els hi sigui- no podrem avançar. És a ells als qui us heu de dirigir. Si ells afluixen tothom pot trobar vies per afluixar també. Com a mínim llavors, sí que tindria sentit fer crides a la concòrdia i intentar nous camins, llavors sí que aquesta minsa “tercera via” podria tenir possibilitats de ser escoltada. Si no ho fan és impossible. Ara és com pluja en terra eixorca.

 Perdoneu novament. Salutacions cordials.

Mataró, 27 de febrer.

He rebut ja resposta d’alguns d’ells manifestant-me el seu parer al que els hi deia. Ho agraeixo.

27 de febrer.