17 de maig de 2018

Presentació al Foment Mataroní.



Presentació del llibre “La España de las ciudades”, Josep M. Martí Font.
Foment Mataroní, 16 de maig 2018.

1.    Benvinguts i agraït per la vostra presència. Gràcies, també, Josep M., per acceptar novament tornar al lloc dels teus orígens a presentar altra vegada un dels teus llibres. Vam tenir aquí a en Josep M. Martí i Font pel gener del 2015 per la presentació del seu llibre “Después del muro”.


2.      A finals del 2016 i començaments del 2017 va ser molt comentada i ressenyada la  aparició del llibre “La España vacía”, del periodista aragonès Sergio del Molino, amb el suggeridor subtítol de “Viaje por un país que nunca fue”. En un to marcadament “noventayochista”, l’autor descrivia la desolació en que estaven quedant amples zones d’Espanya, de l’Espanya interior. Esgarips, lamentacions, remembrances, ... fins i tot el Govern Central en aquells dies va constituir un Comissionat sobre la despoblació (més o menys. Bé, menys que més). El tema, sentimentalment és maco. El llibre està molt bé.

3.      A finals de l’any passat, Josep M. Martí treia a la llum, “La España de las ciudades”. No sé, l’autor aquí present ens ho dirà, si va ser un contrapunt realista  a la situació existent. La població mundial es va concentrant cada cop més a les ciutats. En la història de la Humanitat, les ciutats sempre han estat a l’avançada front el món rural. La industrialització es va fer a les ciutats, els avenços comercials ja s’havien produït en elles, i el poder sempre es va exercir des dels nuclis concentrats, no dispersos o reduïts.

4.      En Josep M. va considerar que era natural que jo li presentés els seu llibre aquí, a Mataró, donat la meva antiga experiència municipalista. Ho vaig acceptar complagut i convençut, però m’he adonat –tot llegint el llibre per preparar aquesta presentació- que m’he ficat en un problema. No puc ser un presentador distant, ja que com molt bé sabeu, la meva principal activitat professional i pública ha estat en la política en l’Ajuntament de Mataró i en el món municipalista. Però no sóc jo que he d’explicar el llibre en presència el seu autor. És ell qui ha de fer-ho. Permeteu-me, però, un a breu introducció intentant no passar-me de la ratlla.

5.      He llegit el llibre entre la satisfacció i la irritació. Satisfacció de veure que les velles idees que vam defensar els municipalistes des del començament de la democràcia municipal al 79 continuen vigents. Irritació per què encara estem allà mateix. (13% despesa pública) i ara sembla que ressorgeixen les reivindicacions de sempre (com a noves?) amb una nova generació de polítics que el decurs dels temps ha portat a ocupar el lloc dels que ja ens hem fet grans.

6.      Certament, els Estats volen el control del territori i les ciutats volen escapar-se d’aquest control i la malgrat la seva empenta, són el futur, no les deixen, van amb les regnes tibades impedint-les desenvolupar totes les seves potencialitats. Aquesta és la tesis central del llibre (cita pàg. 16), és la tesis que havíem defensat els municipalistes (potser més els catalans a partir de Barcelona i la xarxa de ciutats mitges que conformen el territori català) i rabiosament atacada tant pel poder central i més quan està en mans de la dreta, vegis els “controls” Montoro, com el nou poder territorial de les Comunitats Autònomes, especialment aquí a Catalunya xocant amb l’imaginari nacionalista, vegi’s l’AMB o els Consells comarcals.

7.      “Si els Alcaldes governessin el món”, Benjamin Barber, recentment traspassat. Va ser el llibre que li vaig regalar a l’actual alcalde de Mataró quan va assumir l’alcaldia ara fa tres anys. No us penseu pas que ell és gaire diferent per edat i experiència del que vaig ser jo en els seu moment. Però la Jane Jacobs també fou un dels nostres referents, com l’Henri Lefevre.

8.  Desprès d’un repàs a les figures d’alguns alcaldes d’algunes ciutats (conurbacions) més importants del món: Londres, Torí, Roma, Jakarta, Nova York, París, Los Ángeles, Barcelona, i els problemes als que s’enfronten i a què donen prioritat, el nostre autor d’avui es centra i repassa la Iberia urbana i analitza més a fons sis ciutats amb Governs i problemàtiques diferents: Vigo, Saragossa, Málaga, València, Barcelona, Madrid.

9.      Deixem que ell ens ho expliqui, ja l’acotarem si cal en el col·loqui, però permeteu-me un darrer apunt, de collita pròpia, la de l’experiència viscuda, per comprendre millor el panorama actual. Les ciutats es fan a glopades i aquestes glopades resolen temes secularment pendents, o de molt temps i de canvis d’època, i les projecten cap a endavant per molt temps amb el que la gestió de les ciutats no és un continu sinó un conjunt de pujar escales i recórrer replans. La generació de la Transició vam pujar moltes escales, potser la generació dels fills de la Transició els toca recórrer molts replans.

10.   En Josep M. Martí té la paraula.



17 de maig.