Sobre el turisme.

Sobre el turisme i els seus problemes.*

Guió per la trobada del GR 30/5/18

*Tenia clar els quatre o cinc punts que volia tractar (1), havia recollit molts articles apareguts darrerament sobre el tema, però al final m’he recolzat en un llibre acabat de sortir: “Exceso de equipaje”, Pedro Bravo. Ed. Debate, M.-març 2018. Crec que és un bon resum de l’estat de la qüestió.

(1): Tots volem fer turisme; això és imparable; anem cap el desastre; és possible regular-ho; no ens atrevim a fer-ho.

He rellegit a Keynes. El seu article sobre les possibilitats econòmiques dels nostres néts (1930) “…las necesidades de los seres humanos parecen insaciables. Pero se dividen en dos clases: las necesidades que son absolutas, en el sentido que las experimentamos cualquiera que sea la situación de nuestros semejantes, y las que son relativas, cuando las sentimos solamente si su satisfacción nos eleva y nos hace sentirnos superiores a ellos. Las necesidades de la segunda clase, aquellas que satisfacen el deseo de superioridad, pueden ser verdaderamente insaciables. ...pero esto no es tan cierto respecto a las necesidades absolutas.”

 1.       Tots volem fer turisme, o quasi bé tothom. (Haurem convertit el viatjar –necessitat relativa- en una necessitat absoluta?) .....

Crec, però, que no vaig convèncer gaire amb la meva visió apocalíptica del tema. Sempre té aspectes positius, personals o col·lectius, defensables. Penso que  el turisme, o el viatjar, és una de les causes de la catàstrofe mediambiental a la que ens dirigim i que caldria regular-lo. Regular-lo com tantes altres coses s’han també de regular, però tenim poques forces front als que tenen el poder real, el capitalisme esbojarrat que ens domina, o pensem que qui ha de cercar els nous equilibris (si n’hi ha d’haver) són les generacions que ens vénen al darrera. Potser sí.

31 de maig.