L’independentisme a Catalunya ha
donat una il·lusió a més de dos milions de persones i els nacionalismes estan
creixent a tot Europa. Les eleccions al Parlament europeu de l’any que ve poden
ser definitòries pel futur d’aquest projecte novador. Poden ser la seva tomba.
¿Us imagineu tornar als Estats Nació de l’època industrial que ja no existeix,
que ja ha estat superada?
Fem bé en intentar desmuntar les
fal·làcies del nacionalisme català, però les emocions no s’apaguen amb raons, és ben conegut. Ho hem
de dir, però hem d’intentar també crear noves emocions que siguin constructives
i no destructives. Hem d’oferir un projecte per el futur a la gent. I això, em
sembla, que és el que tenim més verd i per tant els nacionalistes ho tenen més
fàcil. No hi ha res que se’ls hi contraposi: El passat com a certesa (que no ho va ser mai), el futur com a por (sense
tenir present la seva potencialitat).
“Esta nueva
Europa debe responder a lo que Marcel Gauchet llama “la
cuestión decisiva”, la del lugar del viejo continente en el mundo, es decir, su
capacidad de hacer que sus ciudadanos suban al tren de la mundialización, no de
hacerlo descarrilar ni mirarlo pasar”
(J.M. Martí Font/ Chistophe Barbier, “La
Fortaleza asediada. Los populismos contra Europa”, Ed. Península/Plon.
B-2018).
Podeu veure una entrevista amb en
Josep M. Martí a : http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-debat-de-la-1/debat-1-periodista-escriptor-josep-maria-marti-font/4591032/
20 d'agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada