Aquest dies –arran del panorama circumdant- m’ha tornar al
cap un vell acudit de jueus. No sé pas si ara és políticament correcte
explicar acudits
de jueus (es veu que ja no se’n poden explicar de gitanos).
Bé, el fet és que un jueu va a resar a la sinagoga i li
demana a Yahvé que li toqui la
grossa de la loteria.
-“Veuràs, li diu
tot pregant, he de casar a la meva filla
i necessito diners pel convit i la cerimònia. Podries ajudar-me a que em toqués la loteria?”
Sembla que Yahvé
es va fer l’orni.
Al cap d’un temps, el jueu torna a la sinagoga a pregar i li
diu a Yahvé:
-“Escolta, la casa se’m
ha quedat petita. Vivim tota la família amuntegats. Si tingués diners podria
ampliar-la. Podries fer que em toqués la loteria?”
Sembla que novament Yahvé
es va tornar a fer l’orni.
Més endavant, el jueu torna a la sinagoga a pregar:
“Yahvé, no em fas mai cas,
però ara necessito imperiosament el teu ajut ja que un dels negocis que he
emprès no ha funcionat bé i estic entrampat. Fes que em toqui la loteria!”
Llavors es va sentir una veu que sortia de les profunditats de
l’espai i del temps que digué amb to irritat:
“Però fill meu, ajuda’m!
Compra al menys un dècim!”
(La Sinagoga portuguesa d'Àmsterdam)
31 d'agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada