Alaska

Uns mapes m’han cridat l’atenció: la vista del globus terraqüi des de l’eix del pol Nord de la geografia política (una perspectiva gens habitual de veure) i el mapa d’Alaska sobre el de la resta del USA (excloent Hawaii).

(UTLibrary online)

 (font: Brilliant maps)

El primer mostra de seguida la importància de Rússia en la Àrtic, l’extensió de Sibèria. El segon la grandària que representa Alaska pel total dels USA.

L’Imperi Rus va creuar l’estret de Bering en el s. XVIII i va arribar fins Alaska, i més avall de la costa oest del continent americà, i va conservar (teòricament)  aquell territori fins al 1867 en que veient, en aquells moments, la impossibilitat de mantenir-ne el control i pensant que potser els hi prendrien els anglesos se’l van vendre als Estat Units d’América per 7,2 milions de dòlars.

Imaginar-se -des del punt de vista geopolític- el segle XX sense aquest fet, amb el control de la URSS d’aquell immens espai en la guerra freda a les esquenes del seu principal enemic, i ara en el XXI amb la importància de les comunicacions transoceàniques i el control dels recursos naturals, és un exercici d’ucronia espectacular. D’haver mantingut aquelles possessions (llavors relativament, ja que hi tenia assentaments però no tenia un control real de tot el territori) ara Rússia tindria ribes que donarien a l’Oceà Àrtic de força més de la meitat de la seva superfície i controlaria la sortida septentrional de l’ Oceà Pacífic, gaire bé res.

Una nota addicional a considerar: Hi va haver un punt fronterer entre l’Imperi Rus i l’Imperi Espanyol (aquest ja en la seva decadència), tema poc explicat i que dec a la informació que em va facilitar fa molt temps l’amic Ferran Ruíz Tarragó. A la costa occidental del que ara són els Estats Units, a començaments del s. XIX ,els russos s’estableixen a Califòrnia, territori reconegut llavors com a espanyol, i encara avui es poden visitar les restes del Fort Ross (possiblement derivat de fuerte ruso).

7 de novembre.