La fi d’un món. Desesperació.

 Senyores Alcaldesses: “No son gigantes, son molinos”.

La pandèmia ha accentuat una tendència que ja venia produint-se des de fa temps: la forta transformació del comerç.

El comerç, l’element que permet lligar l’oferta i la demanda, sempre ha estat en transformació, sempre ha anat canviant. Des dels seus inicis. Res del que és avui hi era ahir i ja no hi serà demà. Els productes i serveis objecte del comerç varien. Les formes d’obtenir-los i de comprar-los, el mercat, també. Es donen modes, tendències. Hi ha propaganda, el boca orella, l’efecte demostració, la imitació, l’enveja. Novetats, tradicions, generacions, espais geogràfics diferents que es relacionen o no, nivells econòmics alts o baixos que requereixen atencions diferents. Indrets específics, llotges, alfòndecs, magatzems robotitzats; fires, basars, mercats, botigues, supermercats, centres comercials, ..., Internet.

En la dinàmica contínua del comerç hi ha formes de fer-lo, des del magatzematge, la distribució i la presentació que emergeixen contínuament, mentre que altres suren un temps i altres s’enfonsen. Sempre ha estat així i sempre els perjudicats pels canvis pretenen mantenir-se agafant-se allà on poden, clamant davant els poders públics i sempre hi ha espavilats que s’aprofiten dels canvis o aprofiten els canvis. Sols els que saben agafar el vent i es reconverteixen sobreviuen i avancen. Molts s’ensorren i desapareixen.

Les transformacions comercials tenen la seva incidència en la configuració de les formes urbanes a pobles i ciutats. Les places especialment, moltes vegades –quasi bé sempre- han estat conformades pel comerç, a redós de l’àgora, de l’església, del palau, de la casa noble, dels barris menestrals i obrers o de l’sprawl, la dispersió urbana.   

Ara el món presencial està disminuint als nostres ulls i emergeix amb força un món virtual. Esverament. Sorpresa? Canviaran novament les formes “tradicionals”, que de tradicionals no en tenen gaire. Les formes de comerç “folklòriques” que l’alegria de l’abundància permetia conservar queden tocades per les conseqüències de la pandèmia: menys contactes, menys mobilitat personal, més contenció en el consum propi de períodes de crisi. Cerca de nous mitjans per accedir al mercat tant del cantó de l’oferta com de la demanda. Desesperació dels afectats d’un costat i de l’altre. Noves formes.

Els poders polítics, entossudits sempre en no explicar la realitat, a amagar-la, fan accions estèrils, moltes vegades patètiques, per intentar mantenir un present que es fon, que ja és passat, enlloc de mirar al futur i aconduir-lo. Els “vendavals” que estem albirant en molts camps d’activitat, també en el comerç, cal conèixer-los, entendre’ls, preveure’ls, endreçar-los. Hi haurà destrosses, danys, que caldrà reparar, no reposar. Al tornar aixecar les persianes, l’interior haurà de ser diferent, potser totalment diferent. De botiga fixa a efímera, de comerç a residència, d’espai mercantil a espai lúdic (potser mercantil també).

No cal ser massa intuïtiu per veure-ho. La socialització no es farà en el futur en el mercat, en les botigues. El comerç anirà pels aires i el podràs copsar arreu de moltes maneres i te’l portaran a casa. La socialització es continuarà fent als carrers i les places amb altres formes, en els bars, restaurant, en l’hostaleria, en centres culturals, cívics, esportius, d’aficions varies o múltiples.

Entendre i acceptar la realitat, el que és, és el primer pas per actuar-hi, i si es vol transformar cal fer-ho sense equivocar-se pedalant en el passat que ja és buit.

He conegut nous aparadors que m’han apropat a mercaderies que no coneixia o que no estaven al meu abast. He comprat formatges de l’interior de Catalunya, he comprat vi de La Seca al mig de Castella, he comprat llibres quasi descatalogats que ja no es troben, he comprat peces de roba original ben boniques d’altres contrades, he comprat senzilles joguines espectaculars vingudes de l’Orient. Ara me’n vaig al mercat, a plaça en diem a Mataró, és dissabte al matí i hi trobaré tots els colors, totes les olors, tots els gustos de casa i també alguns del món. El comerç està ben viu i ens ajuda a viure –col·lectivament- millor. El món d’avui és molt obert i accessible. El mercat s’ha fet immens. Es pot oferir de tot, es pot demanar de tot.

21 de novembre.