Interessant. Crec que Donna Leon ha tornat a trobar el to i ens presenta un cas poc policial, més d’indagació de la condició humana i les seves misèries. “Dad y se os dará”, Seix Barral, B-2022.
La ciutat de la llacuna es va recuperant de la
Covid, la vida reprèn amb les seves vicissituds. Les malalties mentals
dels grans. Les debilitats, també mentals, dels que encara no ho són. Les
trafiques monetàries i fiscals dels que
les poden fer. Els dubtes dels que hi han de lluitar. Els viaranys que han de
transitar els que volen desentrellar el que passa. La impotència, com en altres
episodis de la sèrie, per cloure d’una manera justa el tema. Les connivències,
les conxorxes, els artificis, els entrebancs, els enganys del funcionament de les coses.
Surt menys la família del comissari, més la de
la seva pròpia ascendència, i és clau la companyonia dels seus col·laboradors més
fidels amb canvis de papers. Més persones, diverses, del seu paisatge que
aquest pròpiament dit sempre omnipresent en les anades i vingudes del comissari Brunetti.
“Los
chips leen documentos; los amigos intentan leerte el corazón.”
“Pero
los artistas, como había concluido hacía ya tiempo, eran como los políticos:
les interesaba más la elegancia de la verdad que la verdad en sí misma.”
“Pensó
en una cosa que Séneca había escrito en una de sus cartas, en la que advertía
que hasta que empezamos a prescindir de las cosas no somos conscientes de lo
innecesarias que eran”.
1 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada