Evolució de l’abstenció. Una hipòtesis.

 

Portem ja 12 eleccions municipals des de la represa de la democràcia. Tenim perspectiva: 1979-2023. Què ha passat amb l’evolució de la participació a les eleccions locals a Mataró?

Aquest gràfic ens ho explica.

Podem treure alguna conseqüència? Per avançar alguna possible hipòtesis he diferenciat dos períodes: les sis conteses del segle passat i les sis conteses d’aquest. Poden valorar-se factors diversos, com per exemple: la proximitat o la llunyania del ombrívol període dictatorial; el treball de refer (o fer) l’espai físic o el del seu manteniment; la desaparició d’una generació amb records històrics o l’aparició d’una altra sense; el desgast de les formacions tradicionals o l’aparició de noves;...

Les dades: la mitjana percentual de la participació del primer període (1979-1999) és del 64,28%, mentre que la segona mitjana, la del període (2003-2023), és del 54,88%. Quasi bé deu punt menys.

A què pot ser deguda aquesta diferència? La hipòtesis que avanço, n’hi ha i n’hi poden haver d’altres i a més potser aquesta és incorrecta, és que l’espai púbic urbà -que és la feina que correspon primordialment als Ajuntaments- ha assolit nivells suficients de confort que comporten poca diferenciació en les propostes polítiques sobre el mateix. Però, això no va en contra de la qüestió central de la recent “batalla de Barcelona”? Cert, però llavors el focus estaria massa posat en el rovell de l’ou de la metròpoli i no en la majoria dels pobles i ciutats del territori.

S’han guanyat parcs, places i carrers; s’ha millorat molt els serveis urbans de neteja i sanejament; s’han corregit notòries desigualtats en enllumenats, asfaltats, transports, senyalització; s’han estès molt les atencions socials de moltes menes; s’han incrementat i professionalitzat molt els cossos de seguretat i els serveis de vigilància;... “Que millori la seguretat, la neteja, la circulació, ...,” han esdevingut tòpics recurrents en les campanyes electorals que potser una part de la ciutadania pensa que totes les ofertes possibles s’hi dedicaran sense deixar-les decaure.

Llavors, si no hi ha gran diferències en les possibles ofertes electorals, cal anar a votar? Ja hi aniran els convençuts de cada opció i en el fons segurament no empitjorarem (o millorarem) gaire més del que ja se’ns està oferint.

És cert, però, que les societats van evolucionant i segurament hi ha noves demandes, encara que és conegut que la relació cost / benefici de l’atenció a les mateixes, tot mantenint l’atenció a les anteriors, augmenta progressivament. Les exigències de la societat també, però, i si aquesta exigència sols fos més aparent que real? Si fos per l’organització de grups concrets (i molt específics i minoritaris) de ciutadans amb problemàtiques determinades que premessin més del compte sense gaire ressò col·lectiu?

També cal tenir present la incidència de factors externs a la política local, com és el desinterès per la cosa pública a diferència dels temps en que es va haver de guanyar-la amb sacrifici, però aquesta és una altra història.

30 de maig.