La ciutat és l’espai públic de la gent.

 

La ciutat és la gent. L’expressió, repetida i reconeguda del qui la va fer,  ha fet fortuna i s’ha popularitzat. Però al meu entendre no és certa, és errònia, i està portant a molts malentesos.

La ciutat és un espai físic, no un estadi mental. La ciutat és l’espai físic de la gent. Amb la primera frase, la ciutat és de cadascun dels que l’habiten. En la segona frase la ciutat és del conjunt dels que l’habiten permanentment, ocasionalment, la visiten de grat o per força i/o dels que se’n serveixen.

El debat sobre les súper illes a Barcelona, i la seva recent actualitat amb una primera sentència en contra, ho torna a posar de manifest. L’urbanisme, la urbanització d’un determinat espai, ¿és sols dels més propers que l’habiten, o és també, o també sols, del conjunt dels que habiten el que és comú? La visió ha de ser focalitzada, o amb gran angular?

Les ciutats són moviment, estan en constant moviment. Cal analitzar-lo cada dia. Cada dia va variant, imperceptiblement a curt, certament a mig i llarg termini. Les activitats van variant com van variant els usos que en fan els que la usen, per viure, per treballar-hi, per passejar-hi, per servir-se’n. I el que va estar pensat i executat per un determinat moment històric moltes vegades ja no serveix un temps més endavant. No podem deixar l’espai escleròtic. Ara bé, ¿qui determina que cal anar modificant i amb quins criteris i procediments?: El govern del comú, moltes vegades més enllà del local, no els grups d’interès d’un o altre signe o biaix.

Els canvis que estan experimentant les nostres ciutats, els nostres espais físics -el camp també- arreu del món, són molt importants i canvien tot una època, la industrial, que va configurar les ciutats actuals amb moltes de les característiques que coneixem. Demogràficament, culturalment, digitalment, mediambientalment,... És lògic, doncs, que els tinguem en compte i ens les replantegem.

Ara bé, ¿com fer-ho en una societat plural, en una societat democràtica en la que la confrontació d’idees i d’interessos és la seva essència? Debat, no imposició.

Em sorprèn que alguns portin les seves idees a l’execució per dictat polític o mediàtic, per què està en el vent dels temps, o per vel·leïtats fugisseres, amb bona fe fins i tot. Les experiències històriques en ensenyen coses: a vegades hi ha encerts, o ho semblem, que al cap de poc temps s’escolen o s’obliden i desapareixen.

Si la ciutat és l’ús que la col·lectivitat fa de l’espai, el debat i les propostes han de ser col·lectives. No s’hi val fer contents als que potser (potser?) en surten beneficiats directes i en queden perjudicats els indirectes. Si continuem amb les estructures administratives d’altres moments històrics i que avui ja són clarament superades, podem prendre males decisions. El carrer Consell de Cent no és dels seus veïns més propers, és un element de la trama d’una metròpoli que va molt més enllà del Llobregat i del Besós, més aviat del Foix a la Tordera. L’eixample de Barcelona no és un barri més d’una ciutat que va superar les muralles fa uns 150 anys, és un CBD (terme del que no en sento parlar darrerament) d’una metròpoli que és usat molt més enllà dels que l’habiten. Que això és dolent i molest pels que encara hi viuen?, segur. Però és la dinàmica històrica de totes les concentracions humanes. Que cal procurar que el seu ús intensiu no el degradi?, també. Hi ha moltes possibilitats de regulacions. Que hi haurà resistències varies a canvis?, per descomptat. Avui, però, hi ha moltes eines d’explicació i de diàleg.

Fer entrar els claus per la cabota és complicat, generalment impossible. Cal aturar-se, no precipitar-se, fer les coses i els procediments bé, tenir una visió ample i oberta a tothom. Cal adaptar l’espai físic de la gent a les necessitats -de tota mena- del món d’avui, però saben que quan toques una peça les demés peces del conjunt s’han d’adaptar i tornar a encaixar.

Per cert, a Espanya hi ha al 2021, diuen, 540 turismes (sols turismes) per 1000 habitants, i pujant. Al 2000 n’hi havia 431: https://es.statista.com/estadisticas/535818/numero-de-turismos-por-cada-1000-habitantes-en-espana/ Segur que més d’un per unitat familiar, sigui aquesta de la condició i mida que sigui. Cal pensar que són usats per ciutadans normals i corrents, no per alienígenes, que en fan un ús correcte o inapropiat. Algunes propostes sobre mobilitat, en aquest context -sense comptar amb el que representa la seva fabricació i manteniment-, poden ser forassenyades, fora de la realitat per molt que agradin o siguin atractives. Pensem-hi abans d’acceptar-ne alegrament algunes que estan molt a la “page”.

A cert espais de la gent la seva presència pot ser insuportable, en altres pot ser completament necessari i cal tenir en compte com es conjumina la necessitat i la molèstia. Cal recordar els “gilets jaunes”?

Estem debatent sobre l’ús de l’espai i el temps de la gent, L’espai és el de les ciutats, els temps és el de l’esbojarrada vida que portem.

9 de setembre.