Un petit llibre vist de casualitat en el taulell d’una de les meves llibreries em va portar a Theodor Kallifatides. Ho vaig explicar fa tres anys:
https://magrinyar.blogspot.com/2020/07/els-anys-passen-i-la-meva-ombra-no-fa.html
M’ha enganxat, ja en porto uns quants de seus. El
primer em va centrar la seva temàtica, ja me la sé i m’agrada. Avui, encara borni, a mitja operació de
cataractes, he acabat el cinquè. Curiós i formidable el funcionament del
cervell captant el que veu l’ull que està millor, el gastat encara amb ulleres o
el nou ja arreglat sense.
“Mares
i fills”, Galaxia Guteberg, B-2023, 3era.ed. El recomanaré,
sé de parents i amics que els agradarà, com m’ha agradat molt a mi. El fill de
68 anys, emigrant fa més de 40, torna als orígens a fer una visita a la seva
mare que en té 92. Reconstrueix amb papers deixats pel pare i amb la memòria de
la mare la vida dels seus progenitors, alhora que va reflexionant sobre els temps
i els espais que van forjar les d'ells i també la seva pròpia.
Admiro i envejo als creadors, als que saben
fer una obra ben feta.
15 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada