28 d’octubre del 2012

Reprendre la marxa.


Quasi bé dues setmanes aparcat. De vegades, sense esperar-ho, es produeix algun terrabastall.
 
-" Assegui's en aquella cadira (de rodes) i no es mogui. Queda ingressat ara mateix.”
-“Com diu?, però si he vingut pel meu propi peu?”
-”El seu cas, el resultat que dóna la prova d’esforç, és de llibre. Li pot passar alguna cosa greu en qualsevol  moment.”
-“Carall...”


 

I durant uns dies, estirat al llit o assegut en una butaca veus el paisatge a través de l’ample finestral de l’habitació de l’hospital. Anàlisis, controls, pastilles, menjar contingut, fins arribar a les intervencions, subtils això sí, molt tecnificades, res de les antigues taules d’escorxador; repòs, fins arribar a l’alta, que ho és a mitges ja que la recuperació a casa no és pas bufar i fer ampolles. Caldrà medicar-se fins a la mort, mai tant ben dit, no passar-se en algunes menges, les xarcuteries i formatgeries perdran clients. Oblidat, noi (bé, potser ja no tant noi) dels “callos” a la madrilenya ... Bona gent aquests de la sanitat, del primer al últim: professionals, entregats, pacients (de paciència, amb el personal que corre), soferts, ...
 
Però, de què et queixes? Si t’han refet els “manguitos” del carburador i d’aquí uns dies podràs trescar de nou per les muntanyes i tornar a pedalar per les carreteres! A més, has aprofitat per llegir un munt. Sols t’han posat tres “molles” entrant-les pel canell! Ah! I no pateixis per les “relacions”, sols és com pujar dos pisos, que no és res, podràs tornar-hi! (Sí, a la vejez, viruelas.)
 
Desprès de la tamborinada, torna a sortir el sol i provoca un lluent arc de Sant Martí. Apa!, som-hi!

 
 

28 d’octubre. Festa de Sant Simó.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Manel, que has de viure molt encara. Tal com tu dius, hi ha grans professionals que vetllen per tu i també per mi. A fer una mica de bondat i recupera la teva vida en normalitat. Et desitjo molta salut i sort.
Una forta abraçada.

Joan Vaquer

Joana ha dit...

Lo important és que tornes a fer camí.
Ho he sabut tard, però et desitjo el millor!

Sobre qui escriu. ha dit...

Gràcies, Joan i Joana.