31 de maig de 2013

De Gin-tònics i altres coses.


El desprestigi dels polítics (i en concret dels Diputats) ha arribat a tal punt de ser noticia (negativa, faltaria més) la renovació de la concessió del bar del Congrés de la Carrera de San Jerónimo.
Resulta que com a tants llocs de treball on hi ha molta gent que s’hi passa el dia també al Congrés dels Diputats hi ha un servei d’empresa de bar i restauració pels que hi treballen (en aquest cas, no sols pels polítics sinó per tots. Que és molta gent, possiblement més d’un miler). Jo coneixia que hi havia quatre llocs que proveïen de menjar i beure en els cinc edificis del complex (són més de 70.000 m2, segons explica la pròpia web del Congrés). Uns més bar, altres més restaurant, altres barreja. Solament el bar que hi ha en l’hemicicle de sessions està reservat als electes, lògic i obligat, ja que sols si accedeix des de l’hemicicle. Com tots els serveis empresarials d’aquesta mena està subvencionat per l’empresa i els preus resulten econòmics. A més de servir a les necessitats dels que desenvolupen la seva tasca (de tota mena) a dins, també els electes poden portar-hi a les persones que per qualsevol causa (ja sigui de feina o de simple visita) els poden acompanyar.
Jo he vist prendre molts cafès en les prodigioses (per a mi) varietats en que sol servir-se a la capital, també forces cerveses, moltes Coca-coles, algun got de vi generalment acompanyat d’un bon “pincho” de truita. Als restaurants, molta aigua per dinar. No s’hi serveixen sopars, encara que amb motiu d’algun dia de feina excepcional s’acabava servint als Diputats/es, a compte del President, pa amb tomàquet amb pernil. De begudes de grau, poques: no van bé per la feina, encara que com en tot col·lectiu nombrós alguna vegada en veies un de col·locat.
Ara, amb la renovació de la concessió que comentava al començament, el morbo mediàtic i de les xarxes socials s’ha fixat en el preus d’aquest servei utilitzant el del gin-tònic com a bandera (pirata). No recordo que fos a dins del Palau del Congrés una beguda que hagués vist mai (fora, pels voltants, moltes vegades. Els del Miau eren excel·lents). Ja ens podem imaginar la reacció negativa i furibunda (a la forca!).
Que en la situació socioeconòmica actual la política i els polítics estiguin desprestigiats no ha pas d’estranyar, és evident i guanyat a pols. No obstant, algun límit ha de tenir el deteriorament d’aquesta imatge a menys que desitgem la seva desaparició (la dels politics). El millor límit, clar, és trobar, oferir, proposar, solucions als problemes de la ciutadania, ja que segurament intentar corregir percepcions d’imatge avui ja és impossible. Cal, però, recordar que es va perdre l’oportunitat de posar “pie en pared” quan es va començar a parlar dels privilegis, que potser tenien alguns però no pas la gran majoria.. En concret la Mesa de les Corts de la IX Legislatura preocupada i espantada per l’ambient que corria per la capital no va saber, o voler, explicar correctament la situació i establir alguna defensa (que n’hi ha, alguna cosa en sé) per evitar que al final s’anés pel pedregar i acabés en el preu dels gin-tònics.
31 de maig