No, no. Ara no es tracta de fixar-se en la
imatge, espectacular per cert, de Beyoncé. Cal centrar-se en el preu de la peça
de roba anunciada: 4,95€. Sí, és una peça petiteta, poca roba, però hi ha tota
la feina de fer-la, de distribuir-la, de comercialitzar-la. Costos i beneficis
en cada etapa del procés. Quan representa de ma d’obra, de treball, cada una d’aquestes
fases? Quantes gotes de vida
dels morts i ferits de l’ensorrament de la fàbrica de Bangladesh ens esquitxen?
Quantes llàgrimes d’aquesta pobre gent estem disposats a suportar inconscientment
o insensiblement sobre nostre?
L’anunci ocupa tota la pàgina del darrera de
la revista de moda del mateix diari que l’endemà publicava a la doble pàgina un
ampli reportatge sobre les condicions de treball a determinats països. El
mateix diumenge, a la televisió, entre mig del programa “Salvados”, s’emetia un
anunci de la mateixa cadena de roba que ven el bikini a 4,95€.
Per cert, estic intrigat del canvi de l’editorial
que publicava els llibres de Susan George. El darrer publicat aquí, “El informe Lugano II”, ja no s’ha publicat per Intermón Oxfam- Icaria Ed., sinó per Deusto
que es un segell editorial de Planeta.
6 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada