19 de juny de 2013

Cabòries.


Ja no falten ni tres mesos per proper 11 de setembre. Primer aniversari del del 2012 i preludi del del 2014 (300). Comença la calor i els esperits també s’estoven. Uff! Això de pensar massa no és per la canícula. Ara venen dies de flamarada, començant per Sant Joan, amb la flama del Canigó, i continuant per totes les Festes Majors hagudes i per haver un cop fetes les collites: de blat, ordi o carabasses. Pirotècnia a dojo. I si ens escalfem massa una bona capbussada a la Mediterrània que desprès el sol i les vistes de la platja ja ens tornaran a fer anar calents.

Posem-hi ganes aquest any ja que les oportunitats cal no deixar-les escapar i això ho tenim ja a la punta dels dits. Vés a saber, potser desprès poden venir aquelles tamborinades tardorenques que ho esgarrien i refreden tot.

Cal fer més omnipresent el desig que amara els caps de la gent nostra. Cal cercar imatges potents, bé, mediàticament potents,  que ajudin a consolidar el missatge unívoc que s’escampa per tot arreu. Cal que ningú deixi inactiva la ploma, o la “pluma”, no fos cas que baixes en algun grau la bullida. Això ha de ser, ja ho és de fet, imparable. Som!, i per tant, serem! Forts, anem ben forts!

Tant li fa que no tinguem pressupost, ja s’arreglarà tot de cop més endavant. Què hi farem si hi ha criatures veïnes que potser no mengen com caldria, i més amb les escoles tancades. Aquests any poc problema amb els incendis forestals ja que ha plogut força, però el bosc avança imparable per l’abandó del territori. Els farmacèutics hauran d’esperar-se algun mes més en cobrar i els vells han decidir no passar per alt cap medecina. Els funcionaris, compte, que no sols son els pixatinters sinó també els metges, els mestres, els agents de l’ordre, de tota mena d’ordre, va sobrevivint amb l’ai al cor per si alguna vegada no arriben a cobrar al final de mes. Tenim la perspectiva de fer de cambrers, de netejadores, de xofers o de cuidadores i quan juguem a la ruleta o a la maquineta pagarem menys impostos.
Però no patiu, estem a les portes de Xauxa:
“Xauxa és el país més gran
i bonic per excel·lència.
Allà es neda en l’opulència
i de pobres no n’hi han.”

Despès de l’estiu, just passada La Mercè, comença la tardor, i desprès ve l’hivern. Però si tenim el camp lliure! Al davant sols hi ha els “altres”! Compte amb els desafectes, estan massa callats! Res, res: Què és això de la correlació de forces? La geopolítica? El declivi polític i la globalització econòmica? Europa, la U.E.? No recordeu com anaven marcats els peixos de la Mar Nostra a l’Edat mitja? Gralles: terços amunt, amb pit i collons! Els gossos d’atura ja vetllaran pel ramat.




19 de juny.