Contrademocràcia.

Sembla que el Govern del PP vol tirar endavant un ambiciós programa de reforma de l’Administració pública consistent en fer una gran esporgada de serveis i organismes a tots els nivells de l’administració. No és d’estranyar, estava en el seu programa electoral i respon a allò que els seus mentors ideològics han anat inoculant a la societat als darrers temps. Hi ha massa despesa pública, segons ells, que cal racionalitzar: duplicacions, incoherències, aparadors,… El Senat no serveix de res, eliminem-l’ ho. Sobren congressistes pel que fan. Els Parlaments autonòmics, perquè serveixen? Defensors dels ciutadans, Tribunals de comptes o de la competència,.. Serveis de meteorologia, observatoris de drets varis, consells de conciliació, agències d’avaluació… Cal fer una bona esporgada!

Certament, cada tant en quant cal fer un anàlisi de la feina i de la pròpia existència de les frondoses branques de l’administració que en èpoques de vaques grasses tendeixen a créixer ràpidament. Potser si que hi ha serveis i organismes que són sobrers o ineficients. Ara bé, la solució és la simple eliminació o és la re adequació i adaptació del que calgui? El que cal és reduir la despesa pública! Sí aquest és el principal objectiu, poc que anirem bé. La qualitat té el seu preu i no és precisament barata i ja se sap que al final lo més barat acaba costant molt més. En termes polítics també.

En tota democràcia el més substancial és el tema dels contrapoders, l’existència d’instàncies que jutgin, opinin, avaluïn, contrastin el que fan les altres instàncies i nivells. No es pot deixar el funcionament de la democràcia en unes soles mans sense cap supervisió. La diferència entre els tres poders bàsics establerta fa temps és molt important, com també l’existència de altres formes de control, intern i extern, de cadascun d’aquests poders, especialment de l’executi. La possibilitat de duplicacions pot tenir un punt d’explicació en la necessitats de que no s’estableixin o es perpetuïn formes d’actuació monopolístiques, opaques o anquilosades i oferir la visualització d’alternatives. Les avaluacions són consubstancials a la gestió moderna, no necessàriament es fan les coses bé sols pel fet de poder-les fer.

I sense autonomia els contrapoders són ficticis.

Per tant, darrera d’aquestes propostes que se’ns fan de reformar les Administracions públiques pot haver-hi l’intent, vaja, jo crec que hi ha l’intent, de reduir els necessaris contrapoders que tota democràcia de qualitat precisa. (si no és de qualitat, hi ha vera democràcia?). Mai li ha agradat a la dreta reaccionaria (la nostra i la d’arreu) que es diluïssin massa els centres de poder i s’estenguessin els mecanismes de control. El centralisme administratiu permet “controlar” el que convé i deixa amples espais per maniobres que no es controlaran. És retrocedir cap a èpoques de menys Estat, més feudals i/o mafioses. Més de la força de la força que de la força de les lleis.

21 de juny.