12 de desembre de 2013

Economistes.


Presentació fa uns dies a la nova seu del Col·legi d’Economistes del llibre que ha tret el vell conegut Joan Cals, catedràtic d’economia a la UAB: “Los intereses del futuro. Pensamiento económico en un cambio de época” RBA, ed. B-2013. Més material per intentar comprendre què està passant.
 
L’acte corre a càrrec del vice degà del Col·legi, Joan Ràfols, que presideix  i la presentació pròpiament dita del company de feina d’en Cals a la UAB el també economista, i també vell conegut com els altres,  Joan Clavera. Tots de la mateixa generació del ram. En Clavera, desprès d’explicar-nos que s’havia jubilat recentment (un altre) i anunciar-nos que pensava dedicar-se a altres coses, va llençar la pregunta de com era que els economistes, com a col·lectiu, i en general,  no havien vist venir el cataclisme que ens ha caigut al sobre. De forma un xic provocadora va fer el símil de què hagués passat amb la professió mèdica si davant d’una epidèmia primer no l’haguessin previst i desprès en lloc de ajudar a resoldre-la l’haguessin empitjorat. El descrèdit professional seria molt gran, oi?, es va preguntar. Doncs això és el que ha passat amb la nostra professió. Hem caigut en un descrèdit descomunal. La ciència lúgubre ha de tenir practicants més humils. Sabem poques coses, estem molt condicionats i no som capaços de donar gaires bones respostes al canviant món en que vivim.
 
A més, poques lliçons com a col·lectiu podem donar. El propi canvi de la seu del Col·legi, les seves pretensions i les dificultats que els està comportant en són una prova més. En tot cas, caldrà llegir les reflexions d’en Joan Cals.
 
 
 
12 de desembre.