30 de desembre de 2013

Els desitjos d’en Joan Majó.


El dia de Nadal en Joan va publicar un article que -com ell mateix deia- defugia de parlar de bons desitjos, anava d’energia. Mirava al món des d’aquesta perspectiva. Perspectiva vital ja que en depenem per moltes coses del consum d’energia.
 
¿Perquè Alemanya pot dir que tancarà les nuclears? Pel gas rus. I, què representa aquesta opció per Europa? Els EUA poden arribar a ser autosuficients en energia dins de molt poc mercès al fracking, tan mal vist entre els ecologistes. ¿Quines conseqüències tindrà per tot l’Orient Mitjà aquest fet? Israel, les monarquies àrabs, els sunnites i els xiïtes, ... Nosaltres depenem del gas de la ribera sud de la Mediterrània, molt desestabilitzada i no tenim fons d'energia pròpies. Bé, el vent i el sol com a alternatives?
 
 
Un grapat de reflexions sobre les bases, la base?, del nostre estil de vida, en el fons ben acomodat. Mentre, ens anem mirant el melic. Per això era ben pertinent la cloenda de l’article en qüestió: 
 
"Concluyo con una esperanza navideña: deseo que, en este tema y en otros, sepamos levantar las miradas por encima del corto plazo y más allá de nuestras fronteras como única forma de preparar el futuro para los que lo vivirán."
 
 
Entre l’esperança i la por. Lawrence Alma-Tadema.
 
30 de desembre.