4 de desembre de 2013

Sortir de l’euro?


Presentació a Dòria llibres de l’obra d’Antoni Soy, Sortir de l’euro per sortir de la crisi?. Viena ed. B-2013. Poca gent a l’acte, encara que el tema sigui un xic provocador en els moments actuals. Però, ja se sap, els temes més complexos no són pas els que tenen més requesta en els moments “flous” que vivim.
 
L’Antoni Soy, professor universitari a la facultat d’econòmiques, antic col·lega veí del món local, em demana que en faci la presentació juntament amb el periodista Saül Gordillo. No sóc del seu mateix espai polític, més el “nacional” que l’ideològic, però deixant de banda la ubicació física o política de la seva reflexió aquesta m’interessa per ella mateixa ja que pot ser possible en qualsevol estructura estatal existent o per construir.
 
La crisi financera internacional ens ha portat, passant per l’economia real entre d’altres coses, a la crisi de les hisendes públiques a molts països d’Europa i d’aquí a un terrabastall del funcionament de la moneda única entre els creditors i els deutors, vaja, entre els del Nord i els del Sud, o entre els del centre i els de la perifèria. La tesi del llibre és que aquells que han conservat la seva pròpia moneda tenen instruments per fer front a la situació, els de la política canviaria i la monetària, i per tant caldria plantejar-se si no fora millor sortir de l’euro.
 
En el curs de la presentació, l’autor diu que li agradaria més una altra sortida de les possibles que es poden donar millor que la que s’està aplicant ara de l’austericidi, la que portés a la plena integració política europea, però que davant la seva pràctica impossibilitat explota altres vies, fins i tot ha signat un manifest que corre per Europa que preconitza un euro dual.
 
La proposta és novadora i valenta en el moment polític actual, ja que afegeix més complexitat a la discussió política que hi ha al carrer, als mitjans i a la política.  En lloc de la devaluació interna a la que estem ara sotmesos aniríem a una devaluació externa de la hauríem de conèixer l’abast, tant si estem en l’Estat actual com en un de propi. En tot cas, em sembla la situació d’aquell que està passant sobre un cabalós riu sobre un pont de fusta penjat de lianes en mig d’una gran turmenta i que dubta què és el que cal fer, si tirar endavant o endarrere.
 
 
 
4 de desembre.