8 de gener de 2014

Credibilitat.


A peu de parada de diaris comentem amb un amic com se’ns presenta l’any: “El procés? Això del nacionalisme és com un xiclet, pot estirar-se com vulguis.” És a dir, no s’ho creu.

Al llegar el diari, un article d’en Bassets sobre el tema. Entre irònic i sarcàstic: http://blogs.elpais.com/lluis_bassets/2014/01/el-malentendido.html  Tampoc s’ho creu.

En general, fora dels convençuts –que són nombrosos-, hi ha d’impressió que això acabarà en res, que no anirà. Un anàlisi raonat i el sentí comú també porten cap aquí, però l’ambient no està en aquesta onda. Els mitjans partidaris, a favor i en contra, no contribueixen pas a assossegar el pati.

Entre els llibres que han arribat a casa aquests Reis n’hi ha un d’història d’aquells que m’agraden: Reinos desaparecidos. La historia olvidada de Europa.” Norman Davies. Galaxia Guterberg. B-2013. Aquest historiador anglès repassa algunes de les moltes formacions polítiques que al llarg dels temps s’han creat i desprès pels avatars de la Història han desaparegut. Des del regne del visigots, al que ara és el sud de França, fins l’ensorrament de la URSS. Evidentment, hi ha un capítol pel Regne d’Aragó. Un imperi mediterrani (1137-1714). De la introducció:

“Pues las naves del Estado no navegan para siempre. A veces capean las tormentas, a veces se van a pique. En algunes ocasiones logran llegar a puerto para ser reparadas; en otras, dañadas sin remedio, se desguazan, o se hunden, cayendo bajo la superfície hacia una recóndita postrera morada entre peces y percebes.”

Serà interessant de llegir.

8 de gener.