Cassandra.

“Cassandra: Endevina, filla de Príam i d’Hécabe. Apol·lo li concedí el do de la profecia a canvi de tenir relacions amb ella, però desprès la noia se’n retractà i el déu, per castigar-la, va fer que ningú no cregués mai en els seus vaticinis. Així, els seus conciutadans la varen prendre per boja quan va predir la caiguda i destrucció de Troia. Un cop complerta aquesta profecia i feta captiva per Agamèmnon, el rei tampoc no se l’escoltà quan el va advertir de la mort que tindria si tornava a la pàtria i la va dur amb ell a Micenes, on tots dos foren assassinats.”

Jordi Parramon i Blasco: “Diccionari de la mitologia grega i romana”, Ed. 62, B-2009.

Segons la Wikipèdia la «síndrome de Cassandra» és un concepte fictici usat per descriure a qui creu que pot veure el futur, però no pot fer gens per evitar-ho.

10 de juliol.