6 d’abril de 2015

En Josep Fradera

Aquest any, per Nadal, trobaré a faltar la felicitació d’en Josep Fradera. Des que el vaig conèixer, fa molts anys, esperava la dècima nadalenca dels Fradera-Barceló. Crec que tinc guardades totes les que vaig anar rebent, fins el Nadal passat. Les hauré d’aplegar. Ara serà una cosa més d’aquelles que el temps s’haurà endut.



Malgrat que era una referència en la vida cívica de Mataró des de feia molt temps, per la seva presència i activitat en el camp cultural, no l’havia tractat personalment fins que vàrem coincidir en el primer ajuntament democràtic. Va ser cobejat per anar en varies llistes de les que es varen presentar llavors, però no es va casar amb ningú. Nosaltres, els socialistes, vàrem tenir l’encert de fitxar a en Joan Majó, i aquest va tenir, un cop escollit alcalde, també l’encert de fitxar a en Josep Fradera com a secretari personal seu a l’Alcaldia. Secretari ve de secret acostumava a dir en Fradera, ara s’estilen més els gerents i caps de gabinet. Els secretaris particular eren una altra cosa. Jo el vaig mantenir en aquest càrrec quan en Joan se’n va anar a Madrid de Director General al Ministeri d’Indústria i desprès, quan el van fer Ministre, el reclamà altra vegada per fer el mateix comès a los “madriles” i me’l manllevà.  Recordaré sempre la conversa telefònica que sostinguérem estan jo de vacances a Menorca dient-me que se’n anava. Òbviament, era més interessant fer de secretari d’un ministre que d’un alcalde i jo no hi podia fer res. Sempre li vaig dir que, home de teatre com era, havia de fer una obra d’aquells temps d’estança a la capital. No sé si haurà deixar algun paper sobre aquella peripècia. De retorn a Mataró, vàrem creure que calia aprofitar-lo i el vam incorporar a les nostres llistes de les eleccions del 87 i va esdevenir regidor de Cultura. Li esqueia i ho va fer bé. Seva quedarà per la ciutat la recuperació del Teatre Monumental, encara que suposo que també a ell li quedà l’espineta de que amb més recursos dels que disposàvem llavors hauríem aconseguit una obra més ambiciosa. Desprès, ja es va retirar, jubilat, a la caseta de la Ciutat Jardí on ha viscut fins ara amb el reconeixement general de les institucions i els ciutadans.

Et recordarem, Josep.


6 d’abril, dilluns de Pasqua florida.