25 d’abril de 2015

Pinzellades parisenques- i 2

El dissabte al matí, a les nou, ja estava muntat el mercat ambulant darrere l’Hotel de Ville, a la placeta que dóna a la Rue Rivoli, place Baudoyer, però encara no hi havia compradors, s’aixequen tard aquí al centre. Els marxants ja tenien el gènere ben col·locat.



El diumenge, a la mateixa hora, més tranquil·litat, sols trencada per la gent que acudia a una cursa popular que tenia la seva sortida davant de l’edifici de la Mairie, The color run. Els cafès, més tard a vessar, ara encara estaven ben buits. Un petit déjeneur, sil vous plaît, amb un bon croissant comme il faut. Car, força car. Bé anem al carrer. Avui toca el Musée Picasso que l’han renovat darrerament desprès de molt anys d’estar tancat per obres. Sort de tenir també l’entrada reservada per Internet, de bona hora ja hi havia cua per entrar-hi.


La producció artística del malagueny va ser considerable, hi ha obra seva arreu. Aquí, sembla que és on n’hi ha més d’aplegada. Els francesos el tenen com a ben seu i l’aprecien. Amb tranquil·litat, dóna per entre dues i tres hores; suposo que si ets entès i saps delectar-te com cal, més i tot.  No segueix una seqüència cronològica sinó temàtica i fa de bon veure. Cal no despistar-se i passar per alt la part del soterrani en la que continuen havent-hi peces remarcables.


En surts satisfet, un bon museu per un gran artista. Valia la pena anar-hi (com a tant d’altres indrets).


Quan surts, estàs al bell mig del barri del Marais. Quina formidable animació! Músics de carrer, àdhuc alguna orquestrina; botigues i botiguetes diverses obertes malgrat ser festiu, encantadores; els restaurants ja plens, ja se sap, els francesos dinen, le déjeneur, ben aviat; a la Place des Vosgues, galeries d’art, en les que sols vam admirar el que s’hi exposava sense gosar demanar preus; ... Era un encant passejar-s’hi. 









Caminant, caminant, fins al Beauboug, el Centre Pompidou, que sempre val la pena admirar mal que sigui per fora i l’animació de l’entorn. A dins hi havia una temporal de Jeff Koons que tenim molt vist, i d’allà fins a les obres del forat de Les Halles, que tornen a remodelar. Une formule per dinar, entrée + plat i plat + desert, compartit, molt habitual. Cal cercar una bona terrassa per prendre el cafè. Aquí no ho vam saber encertar, però sols de fer el voyeur i el flâneur ja pagava la pena estar en qualsevol racó.



Bé, l’interès acomplert, per fer-ne d’altres semblants de cap de setmana. Era una visita a “tiro fet”. A buscar el RER per anar a l’aeroport i tornar cap a casa.


25 d’abril.