30 de juny del 2015

La gestió de l’estalvi.

Ara, anar a gestionar els estalvis -pel qui els té- és tot un problema. Les entitats financeres, diguem-ne tradicionals per no dir-les una altra cosa, han decidir traspassar el risc a la seva clientela. Ja no ofereixen dipòsits als seus clients. Sí, allò dels terminis fixos, a un any, o a dos o tres. Ara t’ofereixen directament inversions en fons, més prudents, més arriscats, fins i tot agosarats, fons de fons, ... Sí, clar, a més rendibilitat possible, més risc també possible, cal no oblidar-ho mai. I tal com estan els mercats financers avui això no té cap sentit pels que tenen uns petits, o no tant petits, estalvis. Han convertit, o pretenen convertir,  els estalviadors en inversors, i alguns encara diuen, fa poc ho vaig llegir en un “salmón”, que això és saludable perque els diners es moguin. Engalipadors! Llavors, per què serveixen les entitats financeres? No eren els intermediaris entre l’estalvi i la inversió? Quina és la seva feina ara? Cobrar comissions per col·locar els teus diners vés a saber on però traspassant-te el risc i deslliurant-se’l?

Abans hi havia una distinció ben clara entre entitats d’estalvi popular, banca comercial i banca d’inversió. Tothom tenia el seu paper i quan un entrava a les seves oficines sabia el que hi anava a fer, hi entraves o no hi entraves, t’eren útils o no te’n eren. Avui, les entitats d’estalvi popular pràcticament han desaparegut i tot s’ha reconvertit en canals de la inversió.


Clar que aquesta qüestió esdevingui un problema sols ho deu ser de les minvants classes mitges o dels jubilats que han aconseguit fer un raconet i el volen mantenir per un si de cas, que no sabem -com deien les nostres tietes- quan costarà el morir-se. Ja, però la previsió en el món d’avui és una cosa del passat. Ara el que cal és fer anar la caldera de l’economia rebent que sinó algun deixaran de fer beneficis. I si és a costa de l’estalvi, de la previsió, doncs tant li fa. No importa gaire la gent que quedi enrere i en quin estat se’ls deixi, tot sigui pel benefici d’uns quants espavilats.



La Mare de Déu de l'Estalvi a la vella Caixa de Mataró.


30 de juny.