1 de juliol de 2016

Vacances.

Els que estem jubilats no en tenim de vacances ja que sense obligacions de feina continuada no tenim la necessitat de fer descans, d’un repòs per refer les forces esgotades pel treball i fer allò que se’n diu “carregar les piles” (les nostres estan sempre carregades, o ja descarregades, com vulgueu) . Però els jubilats actius si que noten (notem?) que el ritme de les entretingudes i marginals activitats s’alenteix.
 
Vaig un cop al mes a una emissora local propera a fer una xerrada amb el conductor del seu programa matinal sobre temes d’economia. Més o menys és el primer divendres de mes. El mes passat no hi vaig anar ja que estava fora de viatge (aquesta és una altra per explicar), mentre que aquest més, ha estat avui que és el primer dia del mateix. Com que aturaran la programació habitual per l’agost fins passat l’11 de setembre, resulta que no hi hauré de tornar fins l’octubre, d’aquí tres mesos.

L’activitat, també mensual d’organitzar presentacions de llibres al Foment també ja està aturada, tal com vaig explicar a l’entrada anterior. A més, a la nostra ciutat ben aviat començarà a sentir-se el neguit de Santes, de fer la Festa Major, que ha esdevingut un, o el, element central de la vida col·lectiva local i no pot pensar-se en res que l’interfereixi. L’any passat també la vàrem tancar el primer de juliol i sempre recordarem, l’autor del llibre presentat (en Josep M. Fradera) especialment, la suada que vàrem patir en una sala sense aire condicionat.

El grup de reflexió, la tertúlia assossegada i aprofundida que fem mensualment, en la que participo amb una colla reduïda de bons amics i amigues també la vàrem deixar dimecres passat fins desprès de l’estiu. El darrer tema va ser precisament encertat i escaient ja que va anar de les enquestes d’opinió (l’havíem triat feia temps, no va ser oportunisme, però va anar com anell al dit), com es feien, perquè servien, com s’havien de llegir,... Com que en el grup hi participa un expert en el tema no va ser una divagació. Bé, el cert, és que cada trobada va precedida d’un guió-document fet per algú dels participants que pretén introduir el tema i que no sigui una conversa a la babalà, sinó a partir d’un esquema previ. Com que era el dia de Sant Pere vàrem tancar la trobada amb una coca i una copa de cava que unes animadores participants ens van oferir. Apa!, fins passat l’estiu, que de temes no ens en faltaran per comentar.

La petita feina al Consell d’Administració d’AMSA es va fent bé. Al no ser executiva sols és estar al dia de la marxa de la companyia que no presenta més problemes que els habituals en tota empresa però sense cap ensurt de consideració. Sense haver d’entrar en el tema del moment, de si ha de ser de gestió directa o indirecta, tema que no s’ha plantejat obertament mai a la ciutat, quedem al marge del debat que és molt intens a altres llocs i que està a l’ona dels temps polítics. Cal anar ajustant les peces al moment tecnològic que s’està vivint, però no hi ha especials maldecaps econòmics, de subministrament o de serveis als usuaris.

Aquest any els mitjans de comunicació no hauran d’inventar-se gaires serps d’estiu, la política ja els en hi donarà prou. A Europa el resultat, que sembla que ha sorprès a tothom del Brexit. No crec  que hi hagi vacances gaire tranquil·les a Brussel·les, però tampoc a Londres. A Espanya, desprès del també, o no tant, (per parlar-ne), sorprenent resultat de les eleccions del diumenge passat els tocarà als polítics arremangar-se, i no pas per anar a prendre el sol, en els durs mesos de calor madrilenya (nueve meses de invierno y tres de infierno, es deia quan jo hi era). Veurem si se’n surten aquest cop, malgrat que, tant si és ràpid o lent, el procés de conformació de govern els tocarà, a tots, quedar-se sense vacances. Ells, però, s’ho han buscat. Que no es queixin.

L’estiu és sobretot, esbarjo, distanciar-se dels problemes (o fer-ne parèntesi) i retrobar els amics en agradables sopars a la fresca o acompanyar els nets a gaudir de l’arena i del mar, de cercar una ombra per fer una llarga migdiada, o una terrassa pel primer son sota el cel estrellat. Temps per tu mateix, encara que de jubilat ja en tens molt. Sí, caldrà fer un cop de ma a la família en els dies que encara els actius estan treballant i agombolar els més menuts ara que fan vacances escolars, però aquesta és una feina molt ben retribuïda. No en diners, sinó en afecte i estimació. L’agenda, força lliure, es pot omplir de sopars, d’excursions, d’aficions varies a les que conviden els dies llargs i el nostre excepcional clima mediterrani. Algun dia de xafogor ja se sap que l’haurem de suportar, gastarem més aigua sota la dutxa (que no està malament des de la visió de responsable d’una companyia subministradora). I ara que tenim temps fora de les puntes de l’estiu, els viatges es poden fer en un altre període amb menys aglomeracions, deixant-los pels que no els queda més remei que fer-los ara. És el que vàrem fer nosaltres aquest any als primers dies de juny. En l’aspecte de les aglomeracions, i menys calor, ens va anar molt bé. No em puc pas imaginar les carreteres de la costa amalfitana al pic de l’agost. Però això és una història per explicar un altre dia.




1 de juliol.