Novament, de població-2. Actius i ocupats. Una primera explicació.

Exposada l’evolució de la població en una entrada anterior toca ara exposar l’evolució de l’ocupació en aquest període. Desprès de repetir l’evolució de la població total, primer la potencial població activa entre 15 i 64 anys (Eurostat permet el tram 20-64, però em sembla interessant, atès el tema del fracàs escolar i les seves conseqüències, diferents en els dos subperíodes analitzats,  agafar el 15-64) amb la seva evolució indexada a l’any 2000=100, i el % que representa sobre el total. Desprès, la població ocupada amb la seva evolució també indexada i el percentatge que representa sobre l’activa, i que per diferència amb l’anterior ens dóna l’aturada, en valors absoluts i relatius.

Quadre 3

Aquesta taula ens permet presentar tres gràfiques explicatives, primer dels corresponents volums poblacionals, que a cop d’ull no és massa explicativa, la segona de la relació ocupats/ actius amb l’evident dramàtica caiguda que provoca la crisi del 2008 i la seva actual recuperació (encara que com és ben sabut amb altres condicions contractuals), i la tercera que em sembla molt il·lustrativa que és la relació en el creixement dels actius i ocupats en aquest període que torna a posar de manifest les diferències entre els dos períodes.

Malgrat tot, i abans de les gràfiques, la població total arriba a créixer més d’un 15% com a punt àlgid, però al final quasi el manté, 14,76%; la població activa quasi frega el 31% (important per la història econòmica d’aquest país) -en set anys!- i va baixant paulatinament fins el 27% (retorn d’immigrants, sortida d’emigrants), i la població ocupada, atenció, passa d’un increment del 32% en vuit anys, davalla de cop al 10% i ara sembla recuperar-se fins el 18%. Ara, potser s’entenen millor les gràfiques.

Gràfica 3

Gràfica 4

Gràfica 5

Aquesta darrera gràfica em sembla especialment il·lustrativa, els ocupats creixent més que els actius fins el 2008 –reducció forta de l’atur- i desprès com que els actius es mantenen però l’activitat cau en picat lògicament els ocupats també, amb la recuperació dels tres darrers anys que ens pot portar a pensar que els creixements convergiran si es donen dues coses: que es mantingui estable la taxa d’actius (és a dir que no torni a haver-hi immigració) i que la recuperació econòmica continuï fent pujar la taxa dels ocupats. Cal tenir present, però que com es veu molt bé en la segona gràfica hi ha encara onze punts de diferència entre la taxa d’ocupació del 2016 front a la del 2007.

Cal ara contrastar aquesta evolució de les xifres espanyoles amb les dels països semblants del nostre entorn. Sols les referides a la població ocupada. Al igual que en la primera entrada seran Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia, en ordre d’importància, i aquesta vegada no podrem veure-hi l’evolució de Turquia ja que Eurostat no en dóna xifres pel 2000 (seria interessant saber-les ja que sols pel període 2008-2016 registre un creixement del 28,30%, importantíssim, atenent, a més, l’evolució geopolítica en que està immers aquest país). Afegiré, però, l’evolució de Polònia d’unes magnituds demogràfiques semblants a les nostres.

Quadre 4

La gràfica conseqüència d’aquest quadre és totalment aclaridora del panorama

Gràfica 6

Bé, no cal explicar gaire el que es mostra: Mentre la majoria de països tenen un comportament en l’evolució de la població ocupada força agrupat, destacant els creixements sòlids i continuats d’Alemanya i del Regne Unit i els més forts en el període 2000-2008 de França i d’Itàlia que declinen desprès, sorprenentment la traça espanyola desentona completament amb una pujada espectacular en la primera part del període –el de la bogeria- (triplica, més que triplica, totes les altres) i té una davallada, també espectacular en el segon període –el de la crisi-, mantenint-se, però, encara força per sobre dels creixements acumulats que porten tots els altres. Talment com també es veia en la gràfica 2, el comportament d’Espanya és absolutament diferent i divergent del que ha passat al nostre entorn.

Cal fer notar aquí un altre element interessant que és el de la comparació de l’evolució de la població total i l’ocupada a Alemanya en aquest període: mentre la total no creix, l’ocupada creix quasi un 12%.

Una evidència s’imposa a la vista d’aquest gràfics: la diferent composició de l’estructura productiva d’aquest països –o especialment del nostre amb els altres semblants- és la que explica aquest resultats. El clam en el desert dels que fa temps que propugnen que hem d’emprendre una altra direcció i el poc cas que els dirigents polítics han fet d’ells queden en aquestes dades plàsticament plasmades. Un model econòmic basat en intensitat de ma d’obra amb sous baixos, poc valor afegit, sotmès fortament a les volubilitats dels vents de la globalització que unes vegades són a favor i d’altres en contra. També se’n deuen poder extreure explicacions sobre els darrers comportaments del cos electorals als respectius països, però aquest és un altre tema colateral en que no m’hi endinsaré.

Caldrà ara, analitzar les dades econòmiques. Tarea de vacaciones.

11 de juliol.