Fa uns dies, a la taula de novetats d’una de les meves
llibreries de referència vaig ensopegar amb l’edició d’una antologia dels adagis
d’Erasme de Rotterdam,
“No puc no parlar”
Ed. Ela Geminada, B-2018, recollida i traduïda per Joan Tello i Brugal.
De nas vaig agafar-lo, el títol ja enganxa. En general aquesta sort em surt bé,
com va ser en aquest cas, encara que aquell dia vaig errar-la amb un altre que
vaig adquirir pel mateix sistema tot i que l’editorial sempre em mereix
confiança.
Ara, aquesta antologia, l’he deixat a la tauleta de nit i
cada dia, abans de adormir-me, amb l’altra lectura que fa el seu camí, em
proposo llegir uns quants adagis, tot ressaltant-ne algun que em faci especialment
goig. Aquí va el primer que em sembla especialment adient per comprendre els
dies que estem passant.
116.
Patriae fumus igni
alieno luculentior
El fum de la pàtria
és més lluminós que el foc d’un altre país.
Homer, Odissea
1.58-59; Llucià, Elogi de la pàtria 11.
I així anem des de temps immemorials.
1 d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada