Va néixer a La Garriga. Es va casar amb un noi de Taradell i allà va portar el seu primer fill al món. En vindrien dos més, un altre noi i una noia, aquesta ja va néixer aquí.
La vaig conèixer quan van haver de traslladar-se a viure a Mataró
arran del nomenament del seu marit com a director de l’oficina d’una important
llavors entitat bancària i vaig coincidir amb el seu fill gran, en Josep, als
pupitres del col·legi.
Primer van viure al carrer Pizarro que en aquells temps era l'últim carrer de l’eixample de la ciutat, darrera encara hi havia camps de pagès
i la bòbila. Després, la família Molsosa, va traslladar-se al penúltim pis
de la torre de llevant de l’edifici de l’Aliança, a Sant Simó, al costat d’on s’havia
traslladat poc temps abans la meva. M’hi vaig passar moltes estones en aquella
casa.
Els fills es van fer grans, un d’aquí per allà, els altres aquí o allà. La vaig anar veient, ja menys. Va enviudar fa temps, en Ramon se’n va anar primer. Va veure créixer els néts i no sé si pas gaire les besnétes. Ha viscut fins els 98 anys. Els darrers més enllà que no pas aquí. Però encara vaig poder saludar-la de tant en tant assentada a la Plaça de Santa Anna on els seus fills, el gran i en Sidret l’acompanyaven des de la Residència Municipal de Sant Josep a fer un vol i a prendre el sol i l'aire. Recordaré el seu somriure quan li agafava la ma i li deia unes paraules que vés a saber quins records li despertaven en la seva foscor.
Ara, sense adonar-se, amb la presència de la Glòria al seu
costat, se’n ha anat ja definitivament. Per sempre en el meu record, Carme.
8 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada