La democràcia.

Els han venut que la democràcia està per sobre de les lleis. Els han venut bou per bèstia grossa. La democràcia és un sistema amb molts components, les lleis en són una part, qui les fa, qui les executa, qui les interpreta (vaja, Montesquieu) però és la part que la regeix, amb tots els defectes i interpretacions que vulgueu i de qui vulgueu, però és la base del sistema. No és l’arbitri d’un o d’alguns, és el predomini de la norma degudament establerta.

Les lleis es poden canviar si la voluntat popular degudament representada i amb les formalitats corresponents així ho acorda. Però no s’hi pot passar per sobre de qualsevol manera. És una de les normes de la democràcia. El gran defecte dels fets de setembre octubre del 2017 a casa nostra va ser precisament aquest, saltar-se de qualsevol manera les lleis. Cal insistir-hi, el Parlament de Catalunya no és sobirà, és una emanació d’una llei superior que és la Constitució espanyola del 1978. El President de la Generalitat de Catalunya l’anomena el Rei d’Espanya. Costa d’empassar, oi? Que a alguns, molts, no els agrada?, cert, però això –per molts que siguin- no els dóna dret a poder saltar-se de qualsevol manera el sistema establert. Tota la bastida del nostre sistema polític rau aquí.

Les democràcies es van fent –i desfent-, evolucionen i no són pas uniformes. N’hi ha en reialmes i en repúbliques, unitàries, federals i confederals. En països grans, molt grans i petits. N’hi ha de governs presidencialistes i de parlamentaris i mixtes. Els legislatius poden ser unicamerals o bicamerals. N’hi ha amb jutges escollits i jutges designats. És un sistema que va evolucionant, des de les antigues de representació de base censatàries a les universals amb vot femení inclòs (que va costar anys i panys), fins a les més participatives. Totes es regeixen per unes normes que es poden anar modificant, però a través dels procediments establerts per elles mateixes o per un cop de força que les canviï, encara que generalment els cops de força són per destruir-les, no pas per millorar-les.

Què trist explicar el que és evident i que s’ensenya a les primeres nocions de Ciència Política.

Un poble d'ovelles acaba engendrant un govern de llops.

12 de març