Avui, havent arribat a l’edat reglamentaria pel seu estatus, s’ha jubilat com a funcionari públic en Pep Canal. Tot una munió de companys i amics de treball i de vida l’han acompanyat aquest migdia sota la calor abassegadora d’aquests dies a l’era de Can Xalant (ara Can Boet)
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
Has de pregar que el camí sigui llarg,
Ple d’aventures, ple de coneixences.
Tinc en orgull haver convençut a un jove
economista a adreçar-se cap a la gestió a l’administració pública. Al entrar a
l’Ajuntament, les noves corporacions democràtiques, al 1979, vam veure la seva
misèria en recursos humans, especialment tècnics de tota mena. Explicar-los
faria tot un anecdotari. Calia que gent jove amb preparació pensés que allà
podia haver-hi feina per ells. En Pep Canal va ser dels primers que vaig
convèncer. Desprès en vindrien molts més, no tants, però, com segurament es
necessitaven i ens hagués agradat.
Des de l’any 80 a l’administració local, un
temps a Santa Coloma de Gramenet, la majoria a Mataró,
en càrrecs de responsabilitat a l’administració de l’administració local, compaginant-ho
amb acumulacions a alguns altres
ajuntament, en aquest cas de mida més reduïda.
La gran interventora Ángela
Acín, al seu pas notori per l’Ajuntament de Mataró, el va ensarronar
-així m’ho ha explicat en Pep- a fer les oposicions a Interventor
municipal que es va treure. Quan vam començar als ajuntaments democràtics,
encara per llei, els “cuerpos nacionales" (en dèiem “cuervos
nacionales”) eren el Secretari, l’Interventor, el Tresorer, ... i el
Director de la Banda de Música. Sort n’ha tingut l’Ajuntament de Mataró,
especialment en el darrers mandats electorals de tenir al timó de l’economia de
la seva administració a una persona com en Pep, preparada i amb
principis.
Paral·lelament ha estat el cervell de l’administració
de la seva formació política que algun maldecap més li ha portat.
És coneguda, per notòria, la nostra discrepància
-poc accentuada- en temes polítics. No és tant coneguda la nostra afinitat, però
també les nostres desavinences, en temes de hisenda local en els que hem
coincidint durant tants anys. Darrerament, jo ja passiu, vam tornar a coincidir
al consell d’administració d’AMSA,
ell en aquella figura -per mi un xic estranya- de delegat de l’Ajuntament al
Consell, però que la seva aportació ha estat sempre molt positiva i en algun
moment -la recompra d’accions de MESSA en mans de Naturgy- decisiva i cabdal.
Ara
deixa la cova de Polifem
i continua la navegació cap a Ítaca, li queda camí.
Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
I que ja siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí.
Bon viatge en la
teva nova singladura, Pep, i moltes gràcies pel teu treball.
17 de juny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada