Ves per on. Dec ser un radical extrem.

La setmana passa la Fundació Ernest Lluch va organitzar un dels seus Diàlegs a Vilassar de Mar, a la seva seu, a la biblioteca que porta el nom de l’Ernest.

El presentador habitual d’aquests Diàlegs, l’amic i col·lega Esteve Oroval, m’havia recomanat molt un dels intervinents, en David Casassas. L’explicació que van fer els ponents, l’altre era en Jordi Mundó, ambdós professors universitaris, va ser interessant i competent però em va deixar perplex tal com vaig manifestar al col·loqui posterior. Liquidada per l’experiència  l’alternativa al capitalisme que va representar la utopia comunista, tots aquells que volen superar, o suprimir, l’actual sistema econòmic cerquen respostes per solucionar els mals que comporta, especialment les desigualtats -que no sé pas si són gaire diferents de les que hi havia en les societats d’altres temps. Les propostes que vaig sentir de Bens Comuns i de Renda Bàsica em van semblar que eren noves paraules per velles realitats. Tinc la impressió que la Universitat, les Universitats, estan plenes de gent que fa la seva carrera especulant amb les coses més inversemblants.

Dilluns vaig repetir. Als dinars tertúlia d’economia de l’Ateneu Barcelonès que organitza el també amic i col·lega Josep M. Carreras s'hi presentava altra vegada, també per l’Esteve Oroval, en David Casassas. La presentació va ser una mica diferent ja que va partir de la seva interpretació del que havia dit el “pare” de l’economia, Adam Smith, per centrar la seva exposició i aconduir-la cap al que vol vendre’ns que és la Renda Bàsica, o la Teoria de la Renda Bàsica. En el col·loqui vaig intervenir demanant-li la seva opinió sobre la Teoria del Treball Garantit que em sembla una opció, també, utòpica, però millor. (he de dir que no vaig aclarir-me gaire en la resposta). Dic també utòpica ja que el periodista Jaume Guillamet, present a la tertúlia, va preguntar quines possibilitat hi havia de que algun dia el tema de la Renda Bàsica podria ser discutir en el panorama polític actual. La defensa de Casassas va ser que altres conquestes socials com la sanitat universal, l’educació pública. les pensions o les Rendes d’inserció també havia tingut el seu temps de maduració des de la seva concepció fins a la seva implementació. Encara que, penso jo, no sé pas si les expectatives, pretensions i lluites de les societats que van aconseguir aquells drets són traslladables a l’actualitat amb aquesta nova demanda. O potser sí.

Jo continuo pensant que el treball garantit és millor. Segurament, dirien els moderns, per les meves arrels culturals i ideològiques de matriu judeo-cristianes. Sí, ja està al llibre del Gènesis: “Et guanyaràs el pa amb el suor del teu front...” G. 3.19. que no és el mateix que “Te ganarás el pan con el sudor del de enfrente...”

Sobre aquest tema ja vaig escriure fa més de dos anys, https://magrinyar.blogspot.com/2020/04/sobre-la-renda-basica.html ; https://magrinyar.blogspot.com/2020/12/el-mon-es-un-mocador-novament-en-contra.html

Després vaig descobrir de la mà del llibre de l’Stephanie Kelton les idees de la Teoria Monetària Moderna: https://magrinyar.blogspot.com/2021/11/la-teoria-monetaria-moderna-tmm.html

La lectura del llibret de Pavlina R. Tcherneva, “En favor del trabajo garantizado” Lola Books, 2020, no m’ha aportat res de nou del que ja hi havia en el llibre de l’Stephanie Kelton, encara que sols està centrat en el tema del treball garantit.

Però, ves per on, remenant a la xarxa sobre aquest tema m’ha sortit la frase següent:

“El trabajo garantizado debe convertirse por tanto en un referente fundamental para la izquierda. Solo así podrá salir del empantanamiento al que le han conducido ideas que, como la renta básica universal, sostienen que la solución a los problemas de los trabajadores es que dejen de trabajar y pasen a vivir gracias al trabajo ajeno.”

https://elcomun.es/2020/09/16/en-favor-del-trabajo-garantizado/

Dona la impressió que aquesta publicació digital -que no sé pas si té gaire ressò- és d’alguns radicals anti capitalistes. De fet, l’article en qüestió acaba amb un  “Euro delendus est.”, evidentment com explica la Kenton aquest tema sols pot anar lligat a la sobirania monetària i a la creació del diner, fet que nosaltres dins de l’Euro no tenim. Sorprenentment, aquests esquerranistes, no volen el món globalitzat i interconnectat que és una realitat sinó que es refugien en la sobirania “nacional” que cada cop, arreu, és menys sobirana. Aquest sí que seria un bon element per encaterinar a la ciutadania  en la construcció europea que hi hagués un espai de treball garantit.       

En tot cas, un debat de futur, d’un futur no gaire llunyà. Com ja vaig escriure fa dos anys, no és el mateix el treball dins d’una economia capitalista i una organització administrativa pública que la feina que es pot fer a la societat en el triple objectiu -no mercantil- de la cura de les persones, del medi ambient i de l’espai urbà.

17 de juny.