Sóc contrari a la Renda Bàsica. Ho he escrit. Sé que vaig contracorrent. Sembla que qualsevol que es cregui “progressista” ha d’estar-hi a favor. Crec que és una moda com tantes n’hi ha hagut, sense anar més lluny la del 0,7% de temps enrere de que ara se’n parla poc, molt irreflexiva i que crec que parteix de supòsits ideològics gens “progressistes”.
O ens en sortim tots plegats, o
avancem tots junts, o no ens en sortirem. No és possible l’aventura individual,
sigui d’ermitans, Robinsons, artistes i creadors, o triomfadors sortits del no
res. Som una espècie animal desenvolupada en col·lectivitats, som uns animals socials.
Es tracta, doncs, del comú, no de
l’individu. En la revolució neoliberal de fa quasi bé 50 anys s’ha primat per
sobre de tot l’individu, que cadascú s’espavili i així avançarem (creixerem)
més de pressa. Alguns han crescut molt, fins i tot amples capes de la població,
els xinesos per exemple, però a costa d’altres que no ho han fet i sobre tot a
costa de la base de tots que és el terra, la Terra, que ens sustenta. Abans,
amb moltes lluites i esforços, mai va ser així.
La sortida de la Renda Bàsica és
perquè ens pensem que ja som tant rics que podem mantenir-nos fent cadascú el
que vulgui tenint les esquenes cobertes. És una sortida individualista. Posa
per endavant la supervivència –la vida- personal a la supervivència
col·lectiva. Que cadascú se’n surti o faci el que li sembla ja que ho tenim tot
pagat,
Deixem a part si ho tenim pagat o
no, que jo crec que no. ¿Tothom se’n pot sortir i desenvolupar-se com vulgui?
No. Cal dir-ho ben fort.
Hi ha molta gent que necessita ajuda dins de la col·lectivitat, no monetària (o
dineraris) sinó comunitària.
Aquest dies torna a ser notícia la
immigració salvatge (no sé si mai ha deixat de ser notícia). La desesperació
empeny a gent a anar-se’n de la seva terra que no els dona per viure (o per
sobreviure). Això ha passat sempre en la història de la humanitat (en la
Història). Desplaçaments massius de població en cerca de millors expectatives.
¿Ens imaginem que els benestants
aconsegueixin (sols ells) una renda bàsica per viure? ¿Què faran els
desheretats de la terra? ¡Venir cap aquí corrent més encara! ¿I com ho farem
llavors? O els donem a ells també la Renda Bàsica o els posem a treballar en el
que necessitem. No, no ens sorprenguem, això ja existeix al món. Jo ho he vist.
Ho vaig veure ja fa uns quants anys a Kuwait. Els autòctons cobren de l’Estat.
No paguen, cobren. La riquesa que els dona el petroli permet mantenir-los a
tots. Ara bé, la feina la fan els forasters contractats (?) de tot arreu de
l’Àsia, dels pobres de l’Àsia, que viuen a part (faltaria més!), explotats, sense
drets, amb l’ai al cor per si els fan fora d’avui per demà. No, no és possible
aquest model en el món occidental.
Tampoc és possible la renda
Bàsica. No hi ha, o haurà, potser treball remunerat per a tothom, però feina
per anar tots junts com a comunitat n’hi ha molta.
9 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada