Com cada any per aquestes dates la casa canvia la seva
decoració i s’omple de figures i plantes amb les que celebrem el temps del
traspàs de l’any amb el solstici d’hivern, el cicle de Nadal.
Ponsèties, galzerans, ja no pot ser com abans el boix
grèvol, penjolls amb angelets comprats arreu d’Europa, el porquet alat d’Stockholm,
l’ant de Bergen, ... Al moble de l’entrada, rebent als visitants, l’estilitzat àngel
vingut de la Costa Brava, un Pare Noël amb ulleres i el ram de llorer i de
vesc. Al menjador, el naixement sol, herència de les ties Vilella, amb els
vestits de paper maixé. Al vespres, una llanterna amb un ciri cremant a la
terrassa.
L’arbre, sense llums però amb tota mena de guarniments,
queda per la casa de Cabrils on farem els àpats nadalencs en família (si
enguany és possible). Allà també hi ha un extens pessebre amb totes les figures hagudes i per haver, fins i tot, ara, un dimoni!, guarniments vinguts de Mèxic i garlandes
i boles de les fires de Santa Llúcia d’arreu.
El 25 encendrem la llar de foc per ambientar, més per treure la humitat de la casa que per altra cosa, i disposarem curosament la taula –sortirà la vaixella de la iaia Teresa- pel menjar tradicional que ens van ensenyar els avantpassats de quan les festes grosses eren opípares. Amb la gatzara no faltaran els torrons de “iema cremada”, de Xixona i d’Alacant, els “polvorones”, les neules i potser un pa de Cadis o un porquet de massapà, regat tot amb cava del Penedès per fer un brindis i allargar la sobretaula. Amb el cafè, un bon espirituós per ajudar a fer la digestió, o per completar-la.
Ja estem a Nadal. Estem bé i som vius, ambdues coses cal celebrar-les aquest any. I en un moment recordarem els nostres que ja no hi són.
18 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada