Aquest any els publicistes han tingut molta feina. Calia explicar de forma entenedora (o esborronada) a la gent què passava, què s’havia de fer, com i quan ens en sortiríem. Calia donar confiança, “moral a la tropa”, la impressió que hi haurien els menors danys possibles.
Ha estat una feina titànica ja que la veritat és que no se
sabia massa bé què estava passant, què calia fer, com aniria tot plegat. I si
es sabia, com que no era plaent, no convenia dir-ho massa obertament.
Els publicistes s’hi ha empleat a fons. Tots els mitjans
possibles de persuasió han estat utilitzats, àdhuc la por. Però la seva feina
anava contracorrent. La credibilitat i la confiança en els dirigents arreu està
sota terra. L’autodestrucció d’aquells valors ha estat molt gran en els darrers
temps. Ara és difícil de redreçar. Veurem com se’n surten i ens en sortim tots
plegats.
Actuar molt sobre les conseqüències sense parlar gaire de les
causes ens permetrà continuar, llençar la pilota cap endavant, fins la propera
atzagaiada que no tardarà en venir. Les causes –que són evidents encara que ens
neguem a voler veure-les- es mantenen intactes. Diuen –alguns- que això
canviarà. Ho dubto. També es va dir de la crisis financera del 2008 i vam anar
a pitjor. No veig enlloc que s’accepti el decreixement i el repartiment. Ens
hem convertit en una espècie que no és col·laborativa sinó egoista i
depredadora i ens extingirem més aviat que tard.
28 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada