29 de desembre del 2020

Imatges de l’any. La pràctica esportiva.

Al meu company de fatigues “domingueres”, J.M.E.M., que com que és d’una altra comarca aquest any no hem pedalat plegats tant com voldríem.                                        


Quan es va aixecar el confinament domiciliari, a primers de maig, a tots en va agafar una dèria per sortir i bellugar-nos. Havíem estat tancats a casa més de 45 dies i malgrat els consells de que féssim exercici com fos, gimnàstica, estiraments, pujar i baixar escales,  hem de reconèixer que no vam ser gaire diligents amb aquesta recomanació. Vam quedar una mica rovellats, les articulacions ho van notar.

Quan ens van desembridar va ser una estampida de gent surtin a caminar, córrer, fer bicicleta o qualsevol exercici que probablement mai havíem fet amb la intensitat que ens ho vàrem prendre. Primer no podíem sortir del terme municipal –no sé pas com s’ho devien fer els de Caldes d’Estrac-, més endavant ja van ser els termes veïns, arribarem a la comarca, poguérem sortir d’ella, i retrocedirem a on estem ara, altra volta a la comarca i sense fondes per parar a esmorzar. Les botigues de bicicletes van fer l’agost des del maig, les existències es van exhaurir. Els passejos marítims, parcs forestals, parcs i places es van omplir a vessar. A més, va arribar el bon temps.


La gràfica de la meva activitat ciclista és aclaridora. Tot i restant sense fer-ne un mes i mig (de meitat de març i tot l’abril), aquest any he superat de molt el modest objectiu que em marco d’intentar fer 2.000 km/any pedalant (fita que ens els dotze darrers anys sols he assolit quatre vegades). N’he fet 2.500!, i si tots els mesos de l’any hagués fet la mateixa mitja dels vuit mesos de maig a desembre n’hagués arribat a fer uns 3.250!! Poques excuses per no sortir, poca mandra, havíem estat massa temps engarjolats.


Encara dijous, darrer dia de l’any (tampoc hi haurà l’home dels nassos ja que tothom els portarà coberts amb mascareta i no podrem escatir-ho), en podria fer algun mes però he proposat al meu nét gran acompanyar-lo a fer un tomb amb bicicleta i aquests kilòmetres per pocs que siguin ja no cal comptar-los.

29 de desembre.