Romà i Rossell, el primer de tots.

 

Ernest Lluch va publicar un primer escrit sobre Francesc Romà i Rossell el 1965, a Serra d’Or. Tenia 28 anys i ja deuria estar treballant en la que seria la seva tesi doctoral que va defensar i guanyar el 1970. “El pensamiento económico de Cataluña entre el renacimiento económico y la revolución industrial”. En ella exposava la idea de la inexactitud de la decadència de Catalunya dels segle XVIII, entre l’ensulsida del 1714 i la Renaixença de ben entrat el segle XIX. Que entre Narcís Feliu de la Penya de 1680, el Fènix de Catalunya, i Bonaventura Carles Aribau al 1833, Oda a La Pàtria,  hi havia hagut desenvolupament econòmic i propostes intel·lectuals, desmuntant el que la historiografia tradicional havia establert. Era la seva tesi.

Al 1973, en la magnífica col·lecció “Estudis i Documents” d’Edicions 62, aparegué en forma de llibre: “El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840). Els orígens ideològics del proteccionisme i la presa de consciència de la burgesia catalana”. El primer de tots: Romà i Rossell. Desprès vindrien Antoni de Campmany, Caresmar, les Acadèmies i Societats, Amat, Llàtzer Dou, Oliver, fins el frare agustí Eudald Jaumandreu. Va haver-hi base teòrica –lligada al pensament que s’estava desenvolupant a fora- del canvi que va representar superar l’Antic Règim i anar cap a la industrialització.

Romà i Rossell, el primer de tots, no va deixar d’estar present en el treball d’Ernest Lluch. Al 1998, 33 anys desprès del primer article i dos anys abans del seu vil assassinat per ETA, va pronunciar una conferència a l’Ajuntament de Figueres amb motiu de la commemoració de l’11 de setembre, sobre el personatge aprofitant el coneixement ja cert de que havia nascut a la capital de l’Empordà.

De família austriacista vençuda el 1714, que es trasllada de Barcelona i s’estableix a Figueres, proposa reformes en el sistema polític absolutista dels Borbons aprofitant l’escletxa que es va obrir amb l’adveniment de Carles III al tron. Accepta el sistema, en forma part, té càrrecs públics, però proposa canvis. És un reformista. A Barcelona, l’Audiència –nucli més borbònic que els Borbons- no el veu amb bons ulls i quan marxa a presentar les seves propostes a la Cort no li faciliten la tornada. Passarà per l’Audiència de Valladolid i acabarà a Mèxic, essent breument i accidentalment Virrei de Nueva España. Ell vol tornar a Catalunya, ho demana i no li concedeixen. Mort allà.

Ernest Lluch, amb un exemple d’incansable treball acadèmic, va anar donar-li voltes al coneixement de Romà i Rossell. Va fer una introducció –estudi preliminar- a la publicació de “Las señales de la felicidad de España y medidas para hacerlas eficaces” que va editar Altafulla el 1988 en l’estupenda col·lecció Clàssics del Pensament Econòmic Català que va impulsar la Diputació de Barcelona.

Tots aquests treballs els ha recollit i editat ara en Joan Armangué (amic, company i col·lega) en un excel·lent llibre que acaba de treure l’editorial Cal·lígraf de Figueres amb el mateix títol que li va donar Ernest Lluch: “Romà i Rossell, el primer de tots”. Felicitacions i agraïment a l’autor de la compilació per posar-nos a l’abast –ordenadament- l’estudi sobre un personatge reformista dins dels sistema imperant efectuat per un professor –intel·lectual agitador- tenaç i constant que mai deixava un os per rossegar fins al final quan el tenia ben pres.

En Joan Armangué ara està de “bolos” presentant el llibre. Llàstima que la situació provocada per la pandèmia no permeti fer-los en condicions normals, presencials. Nosaltres vam fer l’esforç de fer-la telemàticament aquesta passada setmana. Gràcies, Joan.

19 de desembre.