25 d’octubre del 2023

Baixi i busqui canvi.



Sóc usuari ocasional del transport públic. A la ciutat perquè la majoria de trajectes els puc fer a peu. Si són a l’altra banda hi vaig amb el meu vehicle buscant però a on es pot aparcar, que a vegades no és gens fàcil. Fora del municipi la majoria de vegades hi vaig amb mitjà propi, tampoc és còmode la mobilitat inter-municipal propera. Alguns cops, pocs, si he d’anar a Barcelona -i més ara amb les “súper-illes”- agafo en “Cases”. No tinc cap targeta multiviatge. A Mataró, ja que mai agafo el autobús, ni aprofito les avantatges dels jubilats. Per anar a fora, temps enrere n’usava i més d’una vegada se’m caducaven sense acabar-les d’utilitzar. No sé si ara són perpetues.

Ja fa temps que no porto numerari en efectiu a la cartera. De fet quasi bé mai porto la cartera. La mestressa de tant en tant em fa anar al caixer automàtic a treure diners, diu que no sap anar sense al moneder. Vaig i li dono el que m’ha demanat. Ara quan tinc que pagar alguna cosa ho faig per targeta de crèdit a través d’aquesta màquina que portem tots a sobre que és el “mòbil”, fins i tot el pa, els aparcaments, la perruqueria, la farmàcia, ..., vaja, faig servir aquest sistema per tot.

Ambdues coses juntes, el transport públic i anar sense efectiu m’han provocat algun problema. A la gent que fa servir habitualment la primera no els afecta la segona, ja que acostumen a utilitzar les targetes multi-viatge que els surt més econòmic i còmode. A mi, viatger ocasional i sense efectiu a sobre, sí. No sé per quina raó, alguna n’hi deu haver, en “Casas” no accepta pagar amb targeta al conductor-cobrador. Té la seva lògica, recolzada per alguna normativa publicada per organisme regulador, que no accepti efectiu per pagar un trajecte senzill amb un bitllet que motivi un import de devolució notori. Lògica d’eficiència en la marxa del recorregut, de la feina del conductor i de la seva seguretat.

Però alguna solució deu haver per no carregar en l’usuari d’un servei públic, encara que sigui ocasional, el sistema de pagament dificultant-li fer-lo servir. (A mi m’ho van impedir (“baixi i busqui canvi”, em van contestar a la meva pregunta de què tenia de fer). Fa poc, a Bordeus, (https://www.infotbm.com/es ) els bitllets de transport -era també un viatger ocasional- els vaig adquirir a la mateixa parada amb targeta. Clar que potser dintre de poc ja no haurem de preocupar-nos pel tema. A moltes ciutats de França, la darrera Montpeller, ja no cal pagar res per utilitzar el transport públic col·lectiu.

https://www.lemonde.fr/economie/article/2023/10/19/la-gratuite-des-bus-et-trams-a-montpellier-a-partir-de-decembre-un-choix-qui-divise-le-monde-du-transport-public_6195331_3234.html

Evidentment, vaig anar a casa a agafar el meu cotxe i vaig arribar a temps a la sessió dels Diàlegs de la Fundació Ernest Lluch  al Palau Macaya al Passeig de Sant Joan. L’Antón Costas i la Natália Fabra parlaven sobre: EL CAPITALISME DAVANT DE L’IMPERATIU DE LA TRANSICIÓ ECOLÒGICA.

25 d’octubre.