Em va avançar a l’entrada de Mataró, a la rotonda de Sant Simó. La seva cabellera rogenca al vent és inconfusible. Els semàfors de l’Avinguda del Maresme em van ajudar a atrapar-lo.
Li vaig dir: Qui és l’únic que va sense casc per la
carretera?: En Bruguera!. Em va contestar,
però, que prohibia al seu fill que també fa bicicleta que sortís sense casc.
És una mica més gran que jo, ara ja poc, dos
anys. Ens coneixem de vista, res més, deu ser allò de tenir l’edat i els anys
que fa que ens creuem per la ciutat saludant-nos. La seva afició a la bicicleta
és llegendària. Em va explicar que quan li van regalar la primera bicicleta
tenia 12 anys i va començar a apuntar en
una llibreta les distàncies que feia. Ara ja en porta 11 de llibretes i acumula
uns 780.000 qms. recorreguts. Quasi bé res! Diu que la UCI ja no dona llicències per competició als
de més de 75 anys. Désolé, mon ami! Venia de fer el doble de quilòmetres
que jo.
Ens vam acomiadar a la cantonada de la Discosa,
cadascú cap a casa seva. Que per molts anys ens trobem encara pedalant!
La pedalada dominical va presentar algun que
altre problema. Torno a anar sense motor -està en reparació, aquest Fazua no
ha donat bon resultat- i en José Mª va punxar dues vegades. Diu que
són els “abrojos” punxeguts que
cauen a la tardor i se li van clavar als neumàtics. Jo vaig haver de pujar el
ritme de p.p.m. i anar una mica més a poc a poc, però encara puc anar a sang.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada