Altres temps, altres dèries.

 

Cada temps té les seves dèries i aquestes dèries caracteritzen els temps.

Dèria: 1 f. [LC] Idea fixa que mena o incita persistentment a fer alguna cosa. Llavors ell tenia la dèria de casar-se. Tenir, agafar, una dèria per una cosa.
2 f. [LC] Objecte que la motiva. Cadascú té la seva dèria. Tu no t’escoltes a ningú: vas a la teva dèria i prou. (DIEC-2)

En temps, sembla ara que força llunyans, en el segle passat (quasi, als ulls d'avui, la prehistòria), les noves administracions locals democràtiques i especialment els ajuntaments, amb qualsevol excusa, esdeveniment o sense cap més raó, per promocionar la seva ciutat, vila o poble (generalment eren ciutats, ja que tenien més recursos) editaven llibres i publicacions varies que a més servien per proporcionar una certa autoestima als seus ciutadans/es i un millor coneixement arreu de la seva història i realitat d’aquell moment. N’hi ha un munt.

-Reus (1998); Lleida (1992); Mataró (1994).

En el cas de Barcelona la producció llibresca va ser espectacular.

-Inicis Urbanística (1985); Des de Barcelona, la Mediterrània (1988);Nuestra Barcelona Barcelona,Through Open Doors, edició bilingüe (1993). Tots ells amb uns autors d'excepció.

Per dirigir-se a un públic infantil o juvenil ho feien en llibres il·lustrats (ara en diríem còmics) per reconeguts/es autors.

-Vic (1986); Igualada (1985); Mataró (1991).  Aquest darrer s’hauria de reeditar, Sr. Alcalde!

Fins i tot, pobles petits com el meu, Cabrils.

-Cabrils 175 anys d’història (1998)

En aquest, l’autor em va encarregar el pròleg.

D’altres institucions, organismes i fins i tot particulars també en feren.

-Jerez/ D.O. Jerez (2002); Barcelona/Renfe (1995); Mataró /M. Roca Cuadrada-Pep Andreu- Marga Cruz (1998)

També es reeditaren clàssics, es feren agendes i es reproduïren articles d’opinió.

-Mataró (1989) presentat al Senat; Agenda Barcelona (1987); Fundació Pi Sunyer (1999)

N’hi ha de tota Espanya i també de fora, no anéssim pas a ser originals.

Potser ara ja no és necessari fer llibres, potser ara ja tenim les necessitats peremptòries cobertes i ens falten més emocions que històries. Som més rics,... i potser més rucs.

Ara són altres les dèries que ocupen la gobernança local. En aquestes dates nadalenques de Vigo al món, Mataró també per descomptat,  l’espai públic s’omple de lluminositat. (Ah, el meu vell conegut Abel Caballero,,,)

Són uns altres temps, hi han altres dèries. Moltes il·luminacions, alguns il·luminats i bastantes “llumineres”.

 

13 de desembre. Santa Llúcia. "Que Santa Llúcia ens conservi la vista".