Entre mig de setmana i en temporada baixa fem una escapada al Pirineu aragonès, a la Jacetània.
Pujant, ens aturem a dinar a Jaca,
als peus de la Catedral.
Plovia, fred. Unes mongetes (alubias) amb costella de porc per aixecar el cos. Grups
de la “tercera edat” guiats pels indrets més rellevants de la ciutat: L’Ajuntament,
la Catedral, la Ciutadella. Havent dinat, mentre esperàvem que obrissin la
Catedral vam aprofitar per anar a la pastisseria
de més nomenada de la localitat a proveir-nos de xocolata. La Catedral és
un exemple de com s’han anat construint aquests edificis al llarg dels temps.
Amb uns començaments clarament romànics, es veuen tots els estils posteriors: gòtic,
renaixentista, barroc, rococó,...Fa de bon veure i més si vas posant monedes d’un
euro perquè s’engegui la il·luminació durant una curta estona (cosa que no
sembla que entri en les visites guiades amb les que coincidim).
La nostra destinació: Canfranc Estación. La històrica estació ferroviària inaugurada el 18 de juliol de 1928 amb la presència del Rei d’Espanya, Alfons XIII, i del President de la República Francesa, Gaston Doumerge.
Impressionant! Em continua
sorprenent la magnitud del conjunt de l’obra (no és la
primera): el túnel;
l’estació amb la correspondència entre dues línies de ferrocarril d’ample de
vies diferent; la protecció contra els allaus, amb una gran reforestació; la
central hidroelèctrica;... En aquells temps -fa un segle- amb els mitjans
tècnics disponible: mà d’obra principalment i una enginyeria força avançada.
L’endemà en una visita guiada ens explicaran (sota una nevada que durarà tot el dia) les vicissituds de l’edifici: des de la inauguració, als serveis que tenia; la hissada de la bandera de la creu gamada durant la Segona Guerra Mundial al cantó francès; el pas del wolframi cap al nord i de l’or i dels fugitius del nazisme cap al sud; el tancament del túnel per la por de la Dictadura de que fos usat per entrar a l’Espanya franquista; la seva reobertura al 1948 fins al tancament de la línia des del cantó francès el 1970; l’abandonament de les gegantines instal·lacions fins a la seva recent rehabilitació fa pocs anys, formidable.
Els “gavatxos” tiren coces des de la seva banda retardant una i altra vegada el que els pertoca per tornar a obrir la línia impedint tenir una connexió ferroviària completa pel centre de la Península pel mig dels Pirineus cap a la resta d’Europa. Una llàstima. Ara, el turisme, especialment d’hivern, és el que salva l’economia de la comarca. Avui en dia sols cinc trens diaris cobreixen la línia Saragossa-Canfranc.
Tot el dia nevant. L’hotel, molt confortable, ens va permetre passar la jornada alhora que cobria el cotxe al carrer de neu. Les màquines llevaneus deurien començar la seva temporada de treball permetent que la carretera fos expedita i sense problemes.
El tercer dia, tornada. Abans de dinar a Osca ens desviem a veure el Castell de Loarre, en una altra visita guiada, evidentment acompanyats per altra gent gran. Una meravella! Primer el castell, que va tenir ampliacions successives, fronterer amb la Hoya de Huesca encara en mans dels sarraïns; segon el monestir dels agustins, aquesta canònica fou el preu que pagà el que manava llavors en aquells indrets, Ramir I, perquè el Papa li atorgués el títol de Rei (així ens ho van explicar); i després una església romànica que degudament restaurada és impressionant, molt bonica.
L’empenta ràpida en poc temps
dels cristians aragonesos cap a Osca deixa fora de joc el baluard ja que perd
el seu comés a l’antiga línia fronterera amb els musulmans, d’aquí la
decadència del conjunt que aconsegueix conservar-se força bé fins avui, que
degudament protegit i restaurat (en el que es pot) és un admirable lloc de
visita i suposo que també d’esbarjo per la gent de les contrades properes.
A la botiga del Castell comprem dues ampolles de vi del Somontano (Alodia) i un llibre sobre el romànic aragonès.
Dinar a Osca en un restaurant petit però molt ben servit, tenien com a plat del dia uns “callos” fabulosos.
I cap a casa, bonica excursió.
(Uesca/ Monzón, en aragonès)
9 de novembre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada