9 de juliol de 2012

Les explicacions.

"La ciudadanía está como en stand by, entre angustiada, resignada y un punto ya irritada, y como esperando no a que escampe, sino a ver qué más puede pasar todavía.
Pero como nadie con responsabilidad pública se ha esforzado antes, ni se esfuerza ahora, por explicar regularmente, con detalle y claridad, el porqué, el cómo y el previsible hasta cuándo de lo que acontece, el español medio ha optado por actuar como si nos asolase una plaga de esas que un buen día se van igual que un mal día vinieron: porque sí."
Cuestión de modales. José Juan Toharia. El País, 7/07/12.

No és cert que ningú s’hagués esforçat gens. Alguns, des de la seva irrellevància, es varen atipar d’explicar un anàlisi que es va confirmant dia a dia. Ningú els va fer gaire cas.



  1. No hi haurà creixement. No es dona enlloc, amb la demanda interior deprimida, la inversió lògicament aturada, els esforços exportadors no aporten gaire.
  2. No hi haurà possibilitats de reduir els elevats nivells d’atur. Hi ha més treball disponible que feina per ocupar-lo. Això serà així durant molt temps, a menys que es donin unes sortides emigratòries que per ara no es veuen cap a on poden ser.
  3. El forat fiscal és impressionant i les necessitats de cobrir-lo portaran al cercle viciós de l’enfonsament de la despesa pública i a l’aprimament fins a l’anorèxia de l’Estat.
Per tant, amb aquest panorama calia, i encara cal, explicar bé als ciutadans/es el que ens espera per un període de temps bastant llarg i proposar en conseqüència polítiques pal·liatives, o agosarades, per afrontar el tràngol que no siguin el que es salvi qui pugui.

Clar, però, que això no s’adiu amb les formes de fer política del món d’avui.

9 de juliol.