26 de setembre de 2013

La Fortuna


A vegades et somriu la Fortuna, per atzar, per casualitat, per sort, per constància o vés a saber perquè. La manifestació de la Fortuna no és pas solament una qüestió material sinó que pot ser un reconeixement, una satisfacció, un moment o tota una estona de gaudi intel·lectual, una alegria esperada o impensada. Pot ser personal, unipersonal, o col·lectiva. Pot durar o ser efímera. Objectiva,  però moltes vegades sols subjectiva. Buscada, trobada, regalada, concedida. Un instant, una temporada, …
M’ha passat. Un petit somriure de la Fortuna en forma de llibre. Va venir a casa per Sant Jordi d’enguany, regal d’algú de la família. Es va quedar a la pila, pendent, ja el prendria en algun moment. Ara l’he agafat i pràcticament me’l he empassat d’una tirada, bé, tampoc era gaire gruixut. Va ser escrit fa quasi bé cent anys, i el tema, la trama, l’estil, fins i tot el desenllaç ensucrat és d’acord amb el que es portava en aquell temps. Qui sap si en els primers temps del cinema parlat en blanc i negre no en van fer pas una pel·lícula. Tot americà, de l’Amèrica del USA, l’autor i el tema, i aquest molt d’aquell moment. De l’autor no en sabia res, normal en la meva ignorància. L’ha recuperat una per a mi també desconeguda editorial de Càceres que pel que es veu es dedica a coses d’aquestes.
M’ho he passat d’allò més bé llegint-lo. La librería ambulante”, Christopher Morley. Ed. Períférica, CC-2012. 5ª edición. Hauré d’anar a buscar una continuació també editada pels mateixos: La libreria encantada”.


26 de setembre.