1 de desembre de 2015

El mite de la caverna.

El sol es va ponent, la foguera s’apaga, els focus il·luminen altres objectes. Les imatges que apareixien als fons de la cova, a la pantalla, desapareixen i quan sortim al carrer se’ns presenta la realitat tal com és, ni alta ni baixa, ni gran ni petita, amb els seus colors i textures. És el dur moment d’enfrontar-se, no amb la idíl·lica, o monstruosa, imatge que l’ombra ens havia produït, sinó amb el que l’ha provocat de veritat.

Sempre ho fem, ens costa mirar els objectes reals cara a cara. Ens agrada més veure’ls distorsionats, a favor per fer-los més amables potser del que són, o en contra per prevenir-nos millor del que ens pot espantar. Difícil llegir a cop calent les coses tal com se’ns presenten quan s’apaga la il·luminació. No som tant freds i racionals. Llavors, endeguem explicacions enrevessades, o simplistes, i comencem a caminar amb les nostres imatges fins que més o menys aviat o tard ens adonem que les coses no són tal com pensàvem i volíem que fossin. La patacada pot ser forta, o no tant, depèn de la il·lusió, o el convenciment que hem posat en la nostra equivocada percepció de la realitat.

Una impressió semblant deuen tenir els diferents actors de la política catalana aquests dies. Fa dos mesos va aparèixer, emergir, desprès de temps amagada, una realitat social que la llum projectada ens havia escatimat. Per molts, o per alguns, no s’avenia amb el que havien venut, o amb el que somiaven que era. Sembla que no n’hi havia per tant, o pitjor, que no n’hi havia tant, o tants.

No patiu pas prou. El sol demà tornarà a sortir, a llevant, més avall, ara els dies ja són molt curts, vés, fins el 20 de desembre. Del foc en quedaran unes brases que segons com bufi el vent, i si hi posem més llenya, el revifaran. Potser els focus giraran cap a on estem altra vegada i tornaran a il·luminar el panorama.

Millor, però, que no ens refiem massa de les imatges, toquem de peus a terra i marxem amb la realitat. Ah, però no la podrem canviar mai la realitat si no ens agrada? Sí, sempre, però no és tant fàcil canviar-la com jugar a fer-ho amb les ombres. Amb les ombres no es va enlloc.


1 de desembre.