7 de desembre de 2015

Aquests dies de pont.

Els colors de la tardor baixant cap a Beget eren esplèndids. La carretera local que hi porta a penes deixa lloc per passar dos cotxes a l’hora. Allà, no obstant, hi havia bastant personal per omplir les fondes per dinar. Fa molts anys que havia anat a veure la Majestat de l’església de Sant Cristòfol i ja no la recordava, feia temps que tenia ganes de tornar-hi. Bé, va ser com si fos per primer cop, coses de la memòria fugissera. Sensacional, encastada al mig d’un altar barroc. Amb el pas de les èpoques i els que s’han destacat en elles, en aquests cas, clergues amb més empenta o recursos, s’ha anat confegint el que avui veiem. La imatge d’una peça important del romànic català allà al mig no em va fer el pes, en el meu imaginari –segurament errat- aquestes obres estan soltes. Què hi farem..., 1€ per ajudar a la conservació i vetlla de les obres d’art que hi ha a l’església.



No sé quants som els que encara ens endinsem –mai tant ben dit- en el territori proper o llunyà per veure alguna cosa especial. A Camprodon, on teníem taula per dinar amb tota la família, el retorn al brogit de la vida contemporània. En el primer dia del pont de la Constitució Immaculada (¡toma ya!) una gentada omplia el parell de carrers principals. Els botiguers amatents a les vendes extres, els ciutadans d’arreu -probablement prioritàriament metropolitans- comprant bulls i fuets, formatges i carquinyolis, pastissos i ratafia. Tot això ho podem comprar al costat de casa, però ens agrada pensar que allà fem compres més “autèntiques”.

Veien l’ambient ben alegre et ve al cap el pensament de si hem superat o no la crisi. Estem en un nou estadi, certament, els indicadors sintètics ens ho diuen, però hem retornat a l’inici del sotrac del 2008 en unes condicions pitjors. El treball s’ha fet més insegur i precari, molts sous han retrocedit, els saldos migratoris són negatius, el jovent que busca inserir-se ho té pitjor, els intents d’obrir-se camí autònom són més difícils,... Però per molta gent, els que encara s’aguanten i creuen que tenen perspectives, a viure!, que són quatre dies i no sabem que ens depararà el demà. La traducció en termes electorals d’aquí a pocs dies.

De tornada cap a casa, cues a la carretera, sí, a Vic hi ha mercat medieval aquests dies (tot sigui per atreure gent i intentar omplir una mica el calaix). Encara no fa fred però els mitjans ja ens parlen de la temporada d’esquí als Pirineus. S’ha fet el gran recapte per omplir el rebost caritatiu. Ja ve el Nadal.


7 de desembre, al mig del pont.