21 de desembre de 2015

Volatilitat, volubilitat?

S’ha escrit, s’està escrivint i s’escriurà molt sobre el resultat de les eleccions celebrades ahir. Eren generals per escollir els membres de Les Corts Generals, Congrés dels Diputats i Senat. Hi ha, a les poques hores de tancades les urnes, opinions per tots els gustos sobre el que va mostrar el seu contingut, el que hi varen dipositar els ciutadans, i gustos per totes les opinions expressades.  Ens en farem un tip, ens en atiparem.

Es tanca, o es deixa obert, el cicle electoral que va començar el maig de l’any passat amb les eleccions europees al que van seguir les municipals, les autonòmiques i les generals d’aquest any.

En el cas de Mataró es dona la situació de que l’opció més votada (preferida?) pels ciutadans/es ha estat diferent cada vegada: a les europees, ERC. A les municipals, el PSC. A les autonòmiques, JpS (CDC+ERC). A les generals,  En Comú Podem (Podem + ICV + altres). Paradoxal? No ho sé. Veiem, però, alguns quadres i el seus corresponents  gràfics a veure si en podem desentrellar alguna cosa.

Alguns advertiments previs a efectes d’interpretació:

-Algunes formacions no s’han presentat a totes les conteses. És el cas de PxC que sols es va presentar a les municipals, o el cas de les CUP que sols varen anar a les municipals i a les autonòmiques. En aquest dos casos costa fer l’anàlisi del que ha passat amb els seus votants per tot el període, les especulacions poden ser variades.

-Hi ha dos casos rellevants, a efectes de resultats, que obliguen a una consideració especial. Són els de JpS, coalició guanyadora a les autonòmiques però que els seus components s’han presentat per separat a les altres eleccions, i la de En Comú Podem que ha guanyat les darreres sent la primera vegada que ho feia en el marc de les “confluències”, mentre que en les altres eleccions els seus components anaven per separat.

-Les opcions marginals o petites, important per ser moltes a les europees, inexistents a les municipals al treure totes representació, complicades d’analitzar a les autonòmiques i generals per la presència d’UDC, encara que escassa.

-Irrellevància dels vots blancs i nuls, que podrien ser considerats una opció, que sols tenen alguna importància a les municipals al ser les candidatures presentades menors en nombre.


Consideracions entorn a la participació dels mataronins en aquestes quatre eleccions (quants van anar a exercitar el seu dret de votar): Baixa a les europees (com sempre i arreu), un 46,55%. Creix una mica a les municipals (però en la tònica de les darreres vegades), un 53, 82%. Alta a les autonòmiques (per caràcter que se’ls va voler donar aquest cop), un 77,44%. I podem pensar que normal a les generals (malgrat el “morbo” que tenien ara), un 71,18%.

Quadre 1: cens i participació en les eleccions del període 2014-2015.


Gràfic 1: cens i participació en les eleccions del període 2014-2015.


En quant a les dades concretes: en primer lloc quants ciutadans/es van anar a votar en cada ocasió i per quines opcions (de les principals) ho varen fer. Números absoluts. En segon lloc, percentatges de vots sobre el total dels que es varen expressar per cada opció. Mentre que en primer lloc es veu la mobilització que aconsegueix cadascuna de les opcions en cada elecció, en segon lloc es veu què representa aquesta mobilització sobre el conjunt dels que es varen expressar en cada moment.

Quadre 2: Vots absoluts rebuts per les diferents opcions.



Gràfic 2: Vots absoluts rebuts per les diferents opcions.


Quadre 3: Percentatge del vots expressats sobre el total.


Gràfic 3: Percentatge de vots expressats sobre el total.



Una lectura dels quadres i els gràfics. Sempre s’ha dit que a cada tipus d’elecció els votants reaccionen de forma diversa segons quins siguin els seus punts de vista sobre l’opinió que se li demana. Potser del gràfic 2 es pot deduir que les puntes de votants que trenquen la continuïtat de JxS i de C’s expressen opcions, en aquest cas divergents, sobre el principal tema sobre el que pivotava l’elecció. Potser podríem dir el mateix en la punta manifestada ara per ECP respecte als interessos que es dilucidaven el diumenge passat.

Respecte a l’evolució dels percentatges obtinguts en cada elecció per les diferents opcions en aquest cicle electoral podem veure el següent:

1.       Estabilitat en el vot del PSC, entre el 15 i el 18%.

2.    Estabilitat també en el vot del PP, entre el 8 i el 12%. Sembla doncs que, malgrat tot, els partits “tradicionals” es van mantenint sense tenir, però, la importacia que havien tingut abans.

3.       Creixement i retrocés del vot a C’s, del 6 fins al 21 retrocedint al 15%. Volatilitat?

4.       Bloc JpS en retrocés, del 41% al 35 i ara al 26%. Potser les expectatives inicials els van enlluernar i expliquen part de la dinàmica del “procés”.

5.       Bloc de les confluències ECP en alça en aquestes darreres eleccions, del 15, al 16, al 24%.

6.     No sembla descabellat pensar que els vots de les CUP poden haver anat cap a ECP, el que podria representar de ser així arreu un element més a tenir en compte en el “procés”.

De la governabilitat que es deriva d’una situació com l’explicada, si fos extrapolable al conjunt del país, Catalunya i Espanya, no quedaria més remei que aconseguir uns pactes que haurien de representar per força cessions de les seves posicions pels qui els fessin i això em sembla que introduiria elements distorsionadors en la concepció que crec que té la ciutadania de les opcions que elegeix. Ni en l’eix “nacional”, en el cas de Catalunya, ni en l’eix “social” en el cas d’Espanya em sembla que ara per ara no hi ha una visió, ni una possible acceptació, del que comportarien aitals pactes, produint-se consegüentment una desil·lusió i/o una frustració de les expectatives generades que han motivat aquestes manifestacions electorals.

Val a dir també que els blocs que han sorgit derivats de problemàtiques concretes i actuals tant en el cas català com espanyol tenen en el seu sí elements diversos, que els veurem plasmats ràpidament en la constitució dels grups parlamentaris a les Corts (trencant-los) que posaran a prova la seva coherència com a tals blocs. Potser seran efímers o potser s’aniran consolidant, però necessitaran el seu temps i patiran les seves tensions internes.

Tot plegat molt obert i complicat. La ciutadania també evolucionarà amb el nou panorama que ha obert aquest cicle electoral. No es probable que retorni al sistema de preferències anterior però tampoc és segur que consolidi el nou que sembla que està sorgint. Es produiran decantacions tant en les opcions com en les preferències.

21 de desembre.